30 de desembre 2010





Ella es va passar la vida buscant la seva atmosfera ideal per crear…
Un dia a l’avió em va dir:
- Crec que la meva olor de creació és la barreja de la teva respiració amb la meva.- Aleshores va respirar fortament i em va indicar que també ho fes. Vam exhalar i vam inspirar dues o tres vegades-.
Ja venen les idees…- va dir mentre em somreia.
Em vaig sentir afalagat i alhora molt avergonyit. No vaig tornar a dir res en aquell avió. Gairebé vaig procurar no respirar i va ser un viatge llarg de vuit hores entre Mont-real i Barcelona.
De vegades és difícil acceptar que et diguin una cosa tant bonica.

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo. Albert Espinosa

27 de desembre 2010




Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Dóna'm la mà. Joan Salvat-Papasseit

24 de desembre 2010




BON NADAL I FELIÇ ANY NOU!!!!!!!!!!!!

14 de desembre 2010




Ella tenia el Do de reconèixer l'olor de cada persona en qualsevol lloc.

L'amor en els temps del còlera. Gabriel García Márquez

06 de desembre 2010





S’odia el que es tem, és a dir, el que es pot ser, el que en part sentim que som.
Ens odiem a nosaltres mateixos. Les qualitats més interessants i fèrtils de cadascú són aquelles que un odia més en si i en els altres. Per que en l’odi està tot: amor, enveja, ignorància, misteri i ànsia de conèixer i posseir. L’odi fa patir.
Vèncer l’odi és donar un pas cap el coneixement i domini de si, és justificar-se i per tant deixar de patir.
Patir sempre és culpa nostre.

L’ofici de viure. Cesare Pavese