29 de febrer 2012




Las contradicciones parecen insufribles
en nuestro mundo.
Pero uno intenta
huir de ellas
como los pájaros:
huir quedándose.



Contradicciones, pájaros.  Ángeles Mora

27 de febrer 2012






¿Y quién no tiene un amor?
¿Y quién no goza entre amapolas?


Alejandra Pizarnik

23 de febrer 2012





La por a envellir neix del reconeixement de que hom no està vivint la vida que desitja.
És equivalent a la sensació d’estar usant el present de forma errònia.

Susan Sontag

20 de febrer 2012




No comprens que aquest mati tinc el cor fet a miques i a fora tot és gris?

Els subterrànis. Jack Kerouac

15 de febrer 2012



PRESÈNCIA


Molt poques coses
fan més companyia
que un dolor lleu.


Seguir un buzón. Renacimiento. Virginia Aguilar Bautista



02 de febrer 2012


Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.





          Miquel Martí i Pol