COL.LECCIONAR


Deia Susan Sontag que col·leccionar fotografia és col·leccionar el mon.
Hi ha gent que col·lecciona fotos dels seus actors preferits, n’hi ha que ho fan de la seva família, o de flors, o de paisatges, o d’objectes rars…
És un mon que traspassa les fronteres de la intimitat de cadascú i que actualment mou un munt de diners.
Jo col·lecciono fotografies de persones mentre llegeixen.
M’agrada veure la manera com estan pendents de la seva lectura, oblidant-se del que els rodeja...

I pels qui estiguin interessats en el tema, a la Fundació Foto Colectania aviat tenen previst fer el següent curs: "Curs d'aproximació práctica al col.leccionisme de fotografia"

EX-LIBRIS VERSUS EX-WEBIS


EX-LIBRIS

[expressió ll., 'dels llibres']

m 1 ART Vinyeta que serveix per a identificar el nom del propietari de la biblioteca a què pertany un llibre determinat.

2 GRÀF Motlle, generalment de boix, on hi ha gravat l'ex-libris per a estampar.

Sol citar-se com primer antecedent una placa de fang cuit esmaltada en color blau amb inscripcions jeroglífiques, conservada en el Museu Britànic de Londres, que va pertànyer al faraó egipci Amenofis III (s. XV a. C.) i que hauria estat utilitzada com a marca de propietat en els contenidors del rotllos de papir de la seva biblioteca.
Durant la Edat Mitjana hi han exemples de marques de propietat en còdexs, que consistien en anotacions manuscrites.
Es a partir de la introducció de la impremta i el us de les tècniques de gravat quan podem parlar de ex-libris en el sentit que li donem actualment.. Van predominar en una primera etapa (del s. XV al XVIII) els de tipus heràldic i a partir del s. XVIII es van fer populars els d’al·legories, símbols o emblemes.
A finals del segle XIX i començaments del XX, els ex-libris van conèixer un gran ressorgiment propiciat pel Modernisme.
I ara, en els inicis del s. XXI ens trobem amb que internet ha propiciat una revisió dels ex-libris clàssics amb la creació per part de José Manzano dels ex-webis.

MÚSICA SIMÈTRICA

Visitant els blogs de Homero i Tam Tam he descobert una nova manera de fer música.
S'anomena "música simètrica" o també "palindròmica".
Son cançons que sonen exactament iguals si s'escolten a l'inrevés.
El seu autor és fa dir Mark Skram i tenen títols igualment palindròmics: "Neil: an Alien", "Hannah", "Liar Trail", etc.

Bach, Mozart i d'altres ja ho havien descobert fa molt, molt de temps...

PLANETA

Just quan acabo d'aterrar de passar uns dies en un altre mon, la Dietrich em fa arribar notícies d'un altre planeta...