30 d’octubre 2010

Ànima

Silencis,
silencis que parlen sols,
silencis que ho diuen tot.
Mirades,
mirades que traspassen cors,
mirades que ho veuen tot,
quan tot ets tu.
Parlar-te, que em parlis,
que sigui real,
dir-te mil vegades el que sento,
i que sigui sempre sorprenent,
la simplicitat de mots i gestos,
la infinita complexitat
dels nostres equilibris,
de les nostres voluntats,
la vida, només la vida,
la vida al teu costat.



Tu

Conjunció impossible,
d'estrelles i volcans,
deliris improbables,
de desig i ànimes creuades,
el món als teus llavis,
i els teus llavis al meu cos,
i el meu cos en el teu,
i tots dos junts,
una vida tot just començada.

Underneath (blog)

23 d’octubre 2010




Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

D'Imitació del foc. Bartomeu Rosselló-Pòrcel

16 d’octubre 2010




Cada segon amb tu compte més que qualsevol altre segon.

Tant de bo fos cert. Marc Levy

10 d’octubre 2010




La nostra existència no és res més que una petita escletxa de llum entre dues eternitats de tenebres.

Vladimir Nabokov

08 d’octubre 2010




Fabriquem una màscara per trobar-nos amb les màscares dels altres.
I després ens preguntem per què no tenim a qui estimar, per què ens sentim tan sols.


Eshin

03 d’octubre 2010



La teva mirada més lleu m'obrirà
encara que jo m’hagi tancat com un puny;
sempre obres, pètal a pètal, el meu esser,
com la primavera obre tocant
habilment, misteriosament,
la seva primera rosa.
No sé que hi ha en tu que obre i tanca
però, és cert que alguna cosa em diu
que la veu dels teus ulls
és més profunda que totes les roses.
Ningú, ni tant sols la pluja
té unes mans tan petites.


E.E. Cummings