30 de desembre 2010
Ella es va passar la vida buscant la seva atmosfera ideal per crear…
Un dia a l’avió em va dir:
- Crec que la meva olor de creació és la barreja de la teva respiració amb la meva.- Aleshores va respirar fortament i em va indicar que també ho fes. Vam exhalar i vam inspirar dues o tres vegades-.
Ja venen les idees…- va dir mentre em somreia.
Em vaig sentir afalagat i alhora molt avergonyit. No vaig tornar a dir res en aquell avió. Gairebé vaig procurar no respirar i va ser un viatge llarg de vuit hores entre Mont-real i Barcelona.
De vegades és difícil acceptar que et diguin una cosa tant bonica.
Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo. Albert Espinosa
27 de desembre 2010
24 de desembre 2010
14 de desembre 2010
06 de desembre 2010
S’odia el que es tem, és a dir, el que es pot ser, el que en part sentim que som.
Ens odiem a nosaltres mateixos. Les qualitats més interessants i fèrtils de cadascú són aquelles que un odia més en si i en els altres. Per que en l’odi està tot: amor, enveja, ignorància, misteri i ànsia de conèixer i posseir. L’odi fa patir.
Vèncer l’odi és donar un pas cap el coneixement i domini de si, és justificar-se i per tant deixar de patir.
Patir sempre és culpa nostre.
L’ofici de viure. Cesare Pavese
Subscriure's a:
Missatges (Atom)