11 d’octubre 2006

     UNIVERS           


En un univers infinit cada punt pot ser el seu centre...




 

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest és un pensament molt religiós, precisament estic llegint sobre això . Religiós en el sentit ampli de la paraula. L'espai no és homogeni, hi ha un espai sagrat envoltat per tot un espai de no-res i de caos. L'home religiós o l'home que creu, fa aquesta distinció. I precisament, aquests espais sagrats, o sigui, espais que ens comuniquen directament amb la divinitat, que connecten amb el món diví, ideal, com vulguis dir-li, sempre són un punt per poder orientar-se en aquest espai desèrtic=l’espai profà, un punt de referència. Per això sempre s’ha dit que són centres de l’univers. I que hi ha molts centres. Allò en el que creiem sempre està al centre de tot. És molt ampli el tema i no s'entén gaire el que vull dir si resumeixo tant.

Anònim ha dit...

Memoria, estic segura de que és com tu dius si ho mirem des de la vessant espiritual i/o religiosa.
No obstant, jo em referia a un altre cosa, més terrenal si vols, a una persona que és el centre del meu univers... i per aixó la foto és d'un melic... ;-)

Anònim ha dit...

a jo me tira més la dispersió, no puc centrar-me en un punt... bé, si és un melic, potser és més fàcil... crec que entenc més el sistema del caos... aish!

Anònim ha dit...

El Circ del Caos, potser?

namaga ha dit...

...

aquí n'hi ha tres

Anònim ha dit...

:)