VACANÇA


1 f. [LC] Estat d’un càrrec, d’una plaça, etc., vacants. La vacança d’una càtedra.
2 1 f. pl. [LC] Temps de repòs durant el qual cessen els estudis d’una escola, els treballs d’un tribunal, etc. Les vacances de Nadal.
2 2 f. pl. [LC] Temps de repòs concedit a un funcionari o a un treballador. Estar algú de vacances. Passar les vacances al camp.

La renuncia es una forma de morir,
poco a poco limitamos el espacio
y nos vamos haciendo más pequeños.
Entonces
la posibilidad no amplía las metas,
queda al otro lado de la pared
y la empuja hacia nosotros.
Para verla de lejos
caminamos hacía atrás,
donde ya hemos dejado la parte.
Y tropezamos
con las decisiones que nunca
hemos tomado,
aquellas que hacen el pasado
insoportable.
El pasado es un lugar,
acomodarse
es otra forma de morir.

El cuadrado. Dulce Chacón

"… La profundidad del mar depende de los pies. De los pasos que uno esté dispuesto a dar hacia adentro. Hay gente a la que el mar le llegará siempre a la cintura, sólo a la cintura. Y otros que se quedarán en la playa toda la vida."

Dulce Chacón

"-¿Y tú?- quiere saber el Mago cuando le habla ella de estas cosas, -¿sigues esperando también tú que alguien te regale un buen día la luna?- [...]
Y Elena protesta: - no lo entiendes, lo mío es muchísimo peor, por que a mí sí me regalaron la luna, con cintas doradas y papel de seda, yo sí la tuve de veras, y por eso quedé, cuando la perdí, enferma para siempre de nostalgia.-"


Para no volver. Esther Tusquets

Hi havia una vegada un estrany al jardi que escrivia cartes d'amor a la seva estimada des de la ciutat cansada mentre se li ficava la lluna a casa en una invasió subtil que li va deixar l'honor a la deriva...

Pere Calders va morir a Barcelona avui fa quinze anys.

“No és veritat. El viatge no s'acaba mai. Només els viatgers s'acaben. I fins i tot ells poden perdurar en forma de memòria, de record, de relat. Quan el viatger s'ha assegut a la sorra de la platja i ha dit: “No hi ha res més a veure”, sabia que no era així. El final d'un viatge no és més que el començament d'un altre. S'ha de veure el que no s'ha vist, veure una altra vegada el que ja es va veure, veure a la primavera el que s'havia vist a l'estiu, veure de dia el que es va veure de nit, amb sol el lloc on l'altra vegada plovia, veure el camp de blat tendre, el fruit granat, la pedra que ha canviat de lloc, l'ombra que no hi era. S'han de tornar a fer els passos que ja es van fer, per repetir-los, i per traçar camins nous al costat. S'ha de recomençar el viatge. Sempre. El viatger torna de seguida.”

Viatge a Portugal. José Saramago

¿D'on venim, que no fos tornada?
Com una absurda enamorada,
la vida ens fa plorar el passat.

¿On tornem, que no fos naixença?
Vivim de mort, i no ens és grat;
morim d'amor, i no s'hi pensa.

Fragment de Salvatge cor VII de Carles Riba.