06 de gener 2011






Afirmaven convençudes que el temps resol molts problemes i jo no entenia
com podia resoldre'ls el temps tot sol, a mi em semblava que les hores i
els dies passaven sense moure res, em fixava que els rellotges que servien
per apamar-lo no feien altra cosa que donar voltes i voltes sobre el mateix
eix per tornar sempre al mateix punt, sempre tornaven a ser les dotze o
les sis, em feia l'efecte que les busques giraven en el buit, un laberint
d'hores que no trobaven cap sortida, i que els únics senyals que deixaven
del seu pas sobre les coses i les persones eren una capa de pols o unes
arrugues al cos; per això trobava estúpid que els grans diguessin que el
temps ho arreglava tot, quan fins i tot jo podia veure que el que feia
el pas del temps era espatllar-ho tot, malmetre-ho tot, desballestar-ho tot.
El temps només comptava cap enrere.

Pa negre. Emili Teixidor