MIG PLE MIG BUIT          




Aquesta setmana pot tenir dos divendres. O dos dilluns.
Tot depèn de com es miri...

Al final, ens quedarem sense teatres. Només quedaran hotels.

(Ho va dir en Pere Brunet (Joel Joan) ahir per la nit a Porca Misèria)

Per fi, l’he trobat! El sofà ideal per llegir...

Còmode no se si ho serà però pràctic a l’hora de tenir aprop les teves lectures preferides segur que si...

Bon cap de setmana!

 

Com algú pot pensar que les bibliotecàries som avorrides?           



* Ahir algú em va dir que les bibliotecàries eren avorrides i poc interessants.

Avui és divendres?   SIIIIIII!!!!!


Bon cap de setmana!

               


HALLOWEEN O CASTANYADA?

     UNIVERS           


En un univers infinit cada punt pot ser el seu centre...




 

PUZZLE


A vegades tinc la sensació de que la meva vida és com un puzzle en blanc.

I encara que tinc totes les peçes per resoldre'l, no sé com fer-ho ni per on començar...

FRONT D'ALLIBERAMENT

Jo pensava que l’unica que alliberava nans de jardí era la dolça Ameliè Poulain però es veu que no, que n’hi ha altres a qui també els agrada fer-ho...

AMOR 

M'estima... no m'estima... m'estima... no m'estima... m'estima...

DISSENY

Que els llibres es creen per que algú els llegeixi esta clar (encara que n’hi hagi que no els llegeix mai ningú) però sempre hi ha qui vol anar més lluny...

LITERATURA

Els de Canal do Livro de Brasil han aconseguit que la literatura es posi en moviment.
T'hi apuntes?

EL CODI DA VINCI

El Codi da Vinci em va semblar un llibre sense gaire interès, amb uns personatges poc consistents i un argument que intentava ser interessant sense aconseguir-ho a més de voler tenir un ritme trepidant que cansava només de llegir-lo.
Em va decebre molt.
No obstant, s’ha de reconèixer que Dan Brown amb el seu llibre ha aconseguit interessar a molta gent, molts fans arreu del món el segueixen incondicionalment i de pas, ha incrementat d’una manera més que sobrada la seva fortuna personal.
I això si que em dona enveja, creieu-me.
Ja me’n adono de que em veureu com una vulgar materialista per que vosaltres sou més espirituals però que voleu que us digui, la pela és la pela.
Per si de cas, ja estic fent els meus pinitos, a veure si em surt una novel·la com la del Sr. Brown i em retiro del mundanal ruido...

LLIBRES RARS


Per als qui llegir és un plaer, ho sol ser a qualsevol lloc i hora.
Jo no tinc massa manies a l’hora de triar el lloc, us ho ben asseguro.
Només em cal que el llibre em sigui interessant, que hi hagi prou llum per veure bé les lletres i tenir un mínim de comoditat.
Potser si que hi ha qui acostuma a fer-ho al seu sofà preferit i amb una llum especial o qui li agrada llegir a l’aire lliure, assegut en un banc d’un parc o a la gespa d’un jardí, etc.
A molts també ens agrada llegir al llit i deu ser per això que hi ha qui inventa maneres de fer-nos la lectura més còmode.

COSES NECESSARIES


Tots tenim coses necessàries. Són coses sense les quals estem segurs que no podríem viure. Objectes de totes classes, formes i colors que tenim des de fa molts anys i que guardem per que en el fons tenim por de que si no ho fem, perdrem part el nostre passat.
Altres són coses noves. Coses que veiem en una revista o pel carrer o per la televisió. Coses que, de cop i volta, desitgem per que ens son necessàries i que no parem fins aconseguir-les. Coses que un cop aconseguides, en poc temps perdem l’interès per elles i queden en un calaix, oblidades.
Quines coses penseu que són absolutament necessàries?
Fa dies que provo de fent-ne un llistat i creieu-me, estic tenint greus problemes per trobar-ne una...

BIBLIOTECARIS

Molts es pregunten que fa exactament un bibliotecari/a a la seva feina, volen saber que fem a part de ordenar i endreçar llibres o mirar malament als usuaris que fan soroll.

Per Elisa Boland un bibliotecari és com una mena de guia:

Cómo referirme al perfil del bibliotecario. Pienso en un atento observador de toda la información que circula por el mundo, observador y cazador. Pienso en un bibliotecario o en una bibliotecaria lectores, que han descubierto los recorridos de la lectura que les revela el verdadero sentido de esta profesión.
Una bibliotecaria o bibliotecario que comprende que leer es conocer, es descubrirse a sí mismo, y aunque no lo explicite -no es necesario que lo haga- en algún lugar lo sabe y lo hace surgir para los otros; una cualidad, un conocimiento que se pone en juego cada vez que elige un libro para sí, cuando elige y selecciona para otros. Ellos saben, a veces sin formularlo en palabras, lo que cada libro podría ayudar a revelar en los lectores, asiduos o potenciales.

Penso que és una bona definició però el que no tinc tan clar és si aquesta senyora ens ha vist mai com uns super-herois...

VINIL


Fa uns dies em van preguntar de quin objecte del passat sentia més nostàlgia. I tot d'una, em van venir a la memòria els discs de vinil.
A mi ja em va tocar viure’ls de ple només uns pocs anys per que de seguida vaig veure la seva transició cap al CD però mai he pogut oblidar el só especial que tenien. Recordo que el pare els treia de la seva funda amb compte i ens posava els seus discs preferits per que els escoltéssim.
Ara han quedat gairebé a l’oblit. I dic gairebé per que mentre pels col·leccionistes son objecte de cobdícia i per molts, relíquies del passat que es guarden als prestatges mentre s’omplen de pols, per altres son objectes artístics a qui cal retre homenatge. Gent com Wharhol, Liechtenstein, Dalí o Miró, entre d'altres van pensar que les caràtules dels discs de vinil eren un bon lloc on deixar constància del seu treball.
I jo també ho crec però a més a més, per mi, sempre serán els qui van omplir de música moltes tardes de la meva infantesa.

ARTCAFE

Deia en Xavier Mas de Xaxàs en un article seu a La Vanguardia : "Bebemos mal café, amargo y astringente, y no nos quejamos. Camuflamos el sabor con leche, azúcar y licores. Pagamos un precio elevado por una taza. Roza los dos euros en ciertas cafeterías del centro de Barcelona y no es fácil encontrar un lugar donde cueste menos de un euro. No hay otro alimento tan básico y cotidiano, tan asociado a nuestro bienestar, que consumamos con tanto desprecio por su calidad."

I té tota la raó. Un bon café pot ser el final perfecte per un bon dinar, sopar o per acompanyar una xerrada amb amics. Hi ha llocs a Barcelona on demanar un café pot resultar una aventura per que no es sap que és el que et serviran.

És clar que servir un bon café també pot ser un art.

DONES


La dona serà realment igual al home el dia en que es designi a una dona incompetent per ocupar un lloc important. (Françoise Giroud)

Realment l'igualtat entre sexes està encara lluny de ser total però jo prefereixo ser dona...
I l'Esther Tusquets també...


* El quadre és de la Marisa Carrió.

LLEGIR


Llegeix els llibres bons primer; el més segur és que no arribis a llegir-los tots. Henry David Thoreau

Per mi, llegir és un dels més grans plaers que pot fruir l’ésser humà...

Què us sembla, llegim?