30 de desembre 2010
Ella es va passar la vida buscant la seva atmosfera ideal per crear…
Un dia a l’avió em va dir:
- Crec que la meva olor de creació és la barreja de la teva respiració amb la meva.- Aleshores va respirar fortament i em va indicar que també ho fes. Vam exhalar i vam inspirar dues o tres vegades-.
Ja venen les idees…- va dir mentre em somreia.
Em vaig sentir afalagat i alhora molt avergonyit. No vaig tornar a dir res en aquell avió. Gairebé vaig procurar no respirar i va ser un viatge llarg de vuit hores entre Mont-real i Barcelona.
De vegades és difícil acceptar que et diguin una cosa tant bonica.
Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo. Albert Espinosa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada