La por de la bogeria també és això: el cos partit d'un cuc que segueix arrossegant-se i deixa
la meitat de si mateix al seu darrere sense adonar-se'n, sense girar-se, sense aturar-se.
Salvar-se a pesar de tot. A pesar de tu. De tots nosaltes.



Ara, escric. Lolita Bosch