En realitat és impossible estar completament en un lloc o anar-se’n del tot.
Els que es queden sempre se’n podien haver anat o podrien fer-ho en qualsevol moment, i els que se n’han anat potser s’haurien pogut quedar o podrien tornar.
Quasi tot el món viu així, no? Entre anar-se’n i quedar-se, com en una frontera.

El viatger del segle. Andrés Neuman

Toco tu boca, con un dedo toco el borde de tu boca, voy dibujándola como si saliera de mi mano, como si por primera vez tu boca se entreabriera, y me basta cerrar los ojos para deshacerlo todo y recomenzar, hago nacer cada vez la boca que deseo, la boca que mi mano elige y te dibuja en la cara, una boca elegida entre todas, con soberana libertad elegida por mí, para dibujarla con mi mano en tu cara, y que por un azar que no busco comprender, coincide exactamente con tu boca que sonríe por debajo de la que mi mano te dibuja.
Me miras, de cerca me miras, cada vez más de cerca, y entonces jugamos al cíclope, nos miramos cada vez más de cerca y los ojos se agrandan, se acercan entre sí, se superponen y los cíclopes se miran, respirando confundidos, las bocas se encuentran y luchan tibiamente, mordiéndose con los labios, apoyando apenas la lengua en los dientes, jugando en sus recintos donde un aire pesado va y viene con perfume viejo y un silencio. Entonces mis manos buscan hundirse en tu pelo, acariciar lentamente la profundidad de tu pelo mientras nos besamos como si tuviéramos la boca llena de flores o de peces, de movimientos vivos, de fragancia oscura. Y si nos mordemos, el dolor es dulce, y si nos ahogamos en un breve y terrible absorber simultáneo de aliento, esa instantánea muerte es bella. Y hay una sola saliva y un solo sabor a fruta madura, y yo te siento temblar contra mí como una luna en el agua.

Rayuela. Julio Cortázar

El besaràs. I el bes que li faràs serà la mesura
de tots els altres petons de la teva vida.

Cors a l'Atlàntida

Afirmaven convençudes que el temps resol molts problemes i jo no entenia
com podia resoldre'ls el temps tot sol, a mi em semblava que les hores i
els dies passaven sense moure res, em fixava que els rellotges que servien
per apamar-lo no feien altra cosa que donar voltes i voltes sobre el mateix
eix per tornar sempre al mateix punt, sempre tornaven a ser les dotze o
les sis, em feia l'efecte que les busques giraven en el buit, un laberint
d'hores que no trobaven cap sortida, i que els únics senyals que deixaven
del seu pas sobre les coses i les persones eren una capa de pols o unes
arrugues al cos; per això trobava estúpid que els grans diguessin que el
temps ho arreglava tot, quan fins i tot jo podia veure que el que feia
el pas del temps era espatllar-ho tot, malmetre-ho tot, desballestar-ho tot.
El temps només comptava cap enrere.

Pa negre. Emili Teixidor

Ella es va passar la vida buscant la seva atmosfera ideal per crear…
Un dia a l’avió em va dir:
- Crec que la meva olor de creació és la barreja de la teva respiració amb la meva.- Aleshores va respirar fortament i em va indicar que també ho fes. Vam exhalar i vam inspirar dues o tres vegades-.
Ja venen les idees…- va dir mentre em somreia.
Em vaig sentir afalagat i alhora molt avergonyit. No vaig tornar a dir res en aquell avió. Gairebé vaig procurar no respirar i va ser un viatge llarg de vuit hores entre Mont-real i Barcelona.
De vegades és difícil acceptar que et diguin una cosa tant bonica.

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo. Albert Espinosa

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Dóna'm la mà. Joan Salvat-Papasseit

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU!!!!!!!!!!!!

Ella tenia el Do de reconèixer l'olor de cada persona en qualsevol lloc.

L'amor en els temps del còlera. Gabriel García Márquez

S’odia el que es tem, és a dir, el que es pot ser, el que en part sentim que som.
Ens odiem a nosaltres mateixos. Les qualitats més interessants i fèrtils de cadascú són aquelles que un odia més en si i en els altres. Per que en l’odi està tot: amor, enveja, ignorància, misteri i ànsia de conèixer i posseir. L’odi fa patir.
Vèncer l’odi és donar un pas cap el coneixement i domini de si, és justificar-se i per tant deixar de patir.
Patir sempre és culpa nostre.

L’ofici de viure. Cesare Pavese

Sota la pluja desplego un mapamundi.

Sota la pluja. Joan Brossa

Elles no t’abandonaran.
Passarà el temps, s’esborrarà el desig
-aquesta fletxa d’ombra-
i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
s’ocultaran en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,
i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat als vidres
anirà esdevenint l’única música,
i les cartes d’amor que hauràs guardat
la teva última literatura.


No llencis les cartes d'amor. Joan Margarit

I quan me’n adono de com passarem per aquest món sense deixar cap
empremta desprès de haver viscut unes vides estúpides, comprenc amb
ràbia que a la vida l’únic que compta és l’amor.

La neu. Orhan Pamuk

(Poema IV del Libro I)


Si yo te comentase que la vida es mentira,
háblame del amor o de tu cuerpo,
de la noche contigo.

Y recuérdame luego
los días que son días porque alguien me ama
o acaso
porque tú me prefieres.

Diario cómplice. Luis Garcia Montero

El suïcidi és l’absència total de música.

Josep Palau i Fabre. (París, octubre-novembre del 1947)

Ànima

Silencis,
silencis que parlen sols,
silencis que ho diuen tot.
Mirades,
mirades que traspassen cors,
mirades que ho veuen tot,
quan tot ets tu.
Parlar-te, que em parlis,
que sigui real,
dir-te mil vegades el que sento,
i que sigui sempre sorprenent,
la simplicitat de mots i gestos,
la infinita complexitat
dels nostres equilibris,
de les nostres voluntats,
la vida, només la vida,
la vida al teu costat.



Tu

Conjunció impossible,
d'estrelles i volcans,
deliris improbables,
de desig i ànimes creuades,
el món als teus llavis,
i els teus llavis al meu cos,
i el meu cos en el teu,
i tots dos junts,
una vida tot just començada.

Underneath (blog)

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

D'Imitació del foc. Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Cada segon amb tu compte més que qualsevol altre segon.

Tant de bo fos cert. Marc Levy

La nostra existència no és res més que una petita escletxa de llum entre dues eternitats de tenebres.

Vladimir Nabokov

Fabriquem una màscara per trobar-nos amb les màscares dels altres.
I després ens preguntem per què no tenim a qui estimar, per què ens sentim tan sols.


Eshin

La teva mirada més lleu m'obrirà
encara que jo m’hagi tancat com un puny;
sempre obres, pètal a pètal, el meu esser,
com la primavera obre tocant
habilment, misteriosament,
la seva primera rosa.
No sé que hi ha en tu que obre i tanca
però, és cert que alguna cosa em diu
que la veu dels teus ulls
és més profunda que totes les roses.
Ningú, ni tant sols la pluja
té unes mans tan petites.


E.E. Cummings