Mai seré diferent. Estima'm.

W. H. Auden

 

En els jardins de la memòria, en el palau dels somnis. 

Allà és on tu i jo ens tornarem a veure.

Alicia a través del Mirall. Lewis Carrol

Com s’assembla aquesta primavera d’amor amb la incerta glòria d’un dia d’abril. Tant aviat mostra tota la bellesa del sol radiant com s’enterboleix el cel per uns núvols que s’emporten tota la llum.

Els dos gentilhomes de Verona. William Shakespeare

Fugen les veus. Als vells amagatalls
s'enfila el temps pel forat de l'agulla.




Zoraida Burgos (del poemari Blau)

I de sobte sóc aquí a punt de refer el (meu) món.

(Parafrassejant Nicole Brossard)

Tancar després els ulls 
i el full sense saber 
si és certa o no la vida que hem viscut. 


Quima Jaume (De Del temps i dels somnis, 1993) 

Quan ets avall de tot només pots anar cap amunt.



Foto: Fan Ho

M'adono que és impossible entrar en la solitud d'un altre. Si és veritat que podem arribar a conèixer un altre ésser humà, encara que només sigui una mica, ho és només en la mesura que ell vulgui que el coneguin. Un home pot dir: tinc fred. O bé pot no dir res i el veurem tremolar. En tots dos casos, sabrem que té fred. 
Però, i l'home que no diu res i no tremola?


Paul Auster

Sempre he cregut que cap vida hauria de pesar més de 32 quilos.

Santiago Roncagliolo


Foto: Maleta. Chema Madoz

Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos
i cert l'espill d'amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.

D'aquí a molts anys potser recordaràs
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.
I et pujarà a la gola una dolçor
com una immensa mel, com una música.
La mateixa dolçor que ara jo sento
recordant-te en la meva soledat.

Res no val tant com un instant d'amor.


Maig d'amor. Gerard Vergés

Ciertas cosas te quedan como un tatuaje en el cuerpo. Yo tengo algunos versos tatuados en la memoria.


Julio Cortázar

N’hi ha que estem condemnats a viure en una capsa d’on només ens podem escapar temporalment. Nosaltres, els que tenim l’esperit bloquejat i els pensaments confinats, els que tenim l’ànsia d’esclatar, d’inundar-ho tot amb un torrent de ràbia, joia o fins i tot bogeria, però no tenim enlloc on anar, cap lloc al món, perquè ningú no ens voldrà tal com som i no podem fer res més que lliurar-nos al plaer secret de les nostres sublimacions, l’arc d’una frase, el petó d’una rima, la imatge que es forma al llenç o al paper, la cantata interior, el brodat ocult, el punt de creu fos i somiador sorgit de l’infern, el cel o el purgatori, o de cap d’aquests tres llocs, però de nosaltres n’ha de sorgir una mica de soroll i de fúria, quatre platerets que ressonin en el buit. Qui ens ho podria negar, si és la mera pantomima d’un frenesí? A nosaltres, els actors que passegem amunt i avall per un escenari que ningú mira, amb l’entranya remoguda i els punys abrandats? [...] Per què? Per què no? Per què? Per què no?.

 

Un estiu sense homes. Siri Hustvedt

I

IV. Vous ne saurez jamais...


Vous ne saurez jamais que votre âme voyage
Comme au fond de mon coeur un doux coeur adopté;
Et que rien, ni le temps, d'autres amours, ni lâge,
N'empêcheront jamais que vous ayez été.

Que la beauté du monde a pris votre visage,
Vit de votre douceur, luit de votre clarté,
Et que ce lac pensif au fond du paysage
Me redit seulement votre sérénité.

Vous ne saurez jamais que j'emporte votre âme
Comme une lampe d'or qui m'éclaire en marchant;
Qu'un peu de votre voix a passé dans mon chant.

Doux flambeau, vos rayons, doux brasier, votre flamme,
M'instruisent des sentiers que vous avez suivis,
Et vous vivez un peu puisque je vous survis.


Marguerite Yourcenar.  Sept poèmes pour une morte


El quadre és de Modest Urgell

 

El que fa la literatura és equiparable al que fa un pobre llumí enmig del camp en meitat de la nit.

Un llumí no il·lumina gairebé res però ens permet veure quanta foscor hi ha al seu voltant.

William Faulkner

La foto és de Chema Madoz

 

 

 

 

Escoge un amante que te mire como si quizás fueras magia.

 

Frida Kahlo

 

 

 

 

La imatge és de Eugenia López

La maternitat, molts cops, pot ser com unes sabates que et van molt grans.

La belleza absoluta,
La que contiene toda la grandeza y la miseria del mundo
Y que sólo es visible para quienes aman.

Los Perros Románticos (fragment). Roberto Bolaño

 

Law, say the gardeners, is the sun,
Law is the one
All gardeners obey
To-morrow, yesterday, to-day.

Law is the wisdom of the old,
The impotent grandfathers feebly scold;
The grandchildren put out a treble tongue,
Law is the senses of the young.

Law, says the priest with a priestly look,
Expounding to an unpriestly people,
Law is the words in my priestly book,
Law is my pulpit and my steeple.

Law, says the judge as he looks down his nose,
Speaking clearly and most severely,
Law is as I've told you before,
Law is as you know I suppose,
Law is but let me explain it once more,
Law is The Law.

Yet law-abiding scholars write:
Law is neither wrong nor right,
Law is only crimes
Punished by places and by times,
Law is the clothes men wear
Anytime, anywhere,
Law is Good morning and Good night.

Others say, Law is our Fate;
Others say, Law is our State;
Others say, others say
Law is no more,
Law has gone away.

And always the loud angry crowd,
Very angry and very loud,
Law is We,
And always the soft idiot softly Me.

If we, dear, know we know no more
Than they about the Law,
If I no more than you
Know what we should and should not do
Except that all agree
Gladly or miserably
That the Law is
And that all know this
If therefore thinking it absurd
To identify Law with some other word,
Unlike so many men
I cannot say Law is again,

No more than they can we suppress
The universal wish to guess
Or slip out of our own position
Into an unconcerned condition.
Although I can at least confine
Your vanity and mine
To stating timidly
A timid similarity,
We shall boast anyway:
Like love I say.

Like love we don't know where or why,
Like love we can't compel or fly,
Like love we often weep,
Like love we seldom keep.

Law like love. WH Auden

On és? penso, sense adonar-me que el porto posat. És com amb les ulleres de llegir.
Les busques, imprescindibles, i de sobte t'adones que les portes penjant.
Això és, exactament. Un record tan present que, si t'hi fixes bé, s'assembla molt a un oblit.


Un home de paraula. Imma Monsó