Ànima

Silencis,
silencis que parlen sols,
silencis que ho diuen tot.
Mirades,
mirades que traspassen cors,
mirades que ho veuen tot,
quan tot ets tu.
Parlar-te, que em parlis,
que sigui real,
dir-te mil vegades el que sento,
i que sigui sempre sorprenent,
la simplicitat de mots i gestos,
la infinita complexitat
dels nostres equilibris,
de les nostres voluntats,
la vida, només la vida,
la vida al teu costat.



Tu

Conjunció impossible,
d'estrelles i volcans,
deliris improbables,
de desig i ànimes creuades,
el món als teus llavis,
i els teus llavis al meu cos,
i el meu cos en el teu,
i tots dos junts,
una vida tot just començada.

Underneath (blog)