La teva mirada més lleu m'obrirà
encara que jo m’hagi tancat com un puny;
sempre obres, pètal a pètal, el meu esser,
com la primavera obre tocant
habilment, misteriosament,
la seva primera rosa.
No sé que hi ha en tu que obre i tanca
però, és cert que alguna cosa em diu
que la veu dels teus ulls
és més profunda que totes les roses.
Ningú, ni tant sols la pluja
té unes mans tan petites.


E.E. Cummings