FRONT D'ALLIBERAMENT

Jo pensava que l’unica que alliberava nans de jardí era la dolça Ameliè Poulain però es veu que no, que n’hi ha altres a qui també els agrada fer-ho...

AMOR 

M'estima... no m'estima... m'estima... no m'estima... m'estima...

DISSENY

Que els llibres es creen per que algú els llegeixi esta clar (encara que n’hi hagi que no els llegeix mai ningú) però sempre hi ha qui vol anar més lluny...

LITERATURA

Els de Canal do Livro de Brasil han aconseguit que la literatura es posi en moviment.
T'hi apuntes?

EL CODI DA VINCI

El Codi da Vinci em va semblar un llibre sense gaire interès, amb uns personatges poc consistents i un argument que intentava ser interessant sense aconseguir-ho a més de voler tenir un ritme trepidant que cansava només de llegir-lo.
Em va decebre molt.
No obstant, s’ha de reconèixer que Dan Brown amb el seu llibre ha aconseguit interessar a molta gent, molts fans arreu del món el segueixen incondicionalment i de pas, ha incrementat d’una manera més que sobrada la seva fortuna personal.
I això si que em dona enveja, creieu-me.
Ja me’n adono de que em veureu com una vulgar materialista per que vosaltres sou més espirituals però que voleu que us digui, la pela és la pela.
Per si de cas, ja estic fent els meus pinitos, a veure si em surt una novel·la com la del Sr. Brown i em retiro del mundanal ruido...

LLIBRES RARS


Per als qui llegir és un plaer, ho sol ser a qualsevol lloc i hora.
Jo no tinc massa manies a l’hora de triar el lloc, us ho ben asseguro.
Només em cal que el llibre em sigui interessant, que hi hagi prou llum per veure bé les lletres i tenir un mínim de comoditat.
Potser si que hi ha qui acostuma a fer-ho al seu sofà preferit i amb una llum especial o qui li agrada llegir a l’aire lliure, assegut en un banc d’un parc o a la gespa d’un jardí, etc.
A molts també ens agrada llegir al llit i deu ser per això que hi ha qui inventa maneres de fer-nos la lectura més còmode.

COSES NECESSARIES


Tots tenim coses necessàries. Són coses sense les quals estem segurs que no podríem viure. Objectes de totes classes, formes i colors que tenim des de fa molts anys i que guardem per que en el fons tenim por de que si no ho fem, perdrem part el nostre passat.
Altres són coses noves. Coses que veiem en una revista o pel carrer o per la televisió. Coses que, de cop i volta, desitgem per que ens son necessàries i que no parem fins aconseguir-les. Coses que un cop aconseguides, en poc temps perdem l’interès per elles i queden en un calaix, oblidades.
Quines coses penseu que són absolutament necessàries?
Fa dies que provo de fent-ne un llistat i creieu-me, estic tenint greus problemes per trobar-ne una...

BIBLIOTECARIS

Molts es pregunten que fa exactament un bibliotecari/a a la seva feina, volen saber que fem a part de ordenar i endreçar llibres o mirar malament als usuaris que fan soroll.

Per Elisa Boland un bibliotecari és com una mena de guia:

Cómo referirme al perfil del bibliotecario. Pienso en un atento observador de toda la información que circula por el mundo, observador y cazador. Pienso en un bibliotecario o en una bibliotecaria lectores, que han descubierto los recorridos de la lectura que les revela el verdadero sentido de esta profesión.
Una bibliotecaria o bibliotecario que comprende que leer es conocer, es descubrirse a sí mismo, y aunque no lo explicite -no es necesario que lo haga- en algún lugar lo sabe y lo hace surgir para los otros; una cualidad, un conocimiento que se pone en juego cada vez que elige un libro para sí, cuando elige y selecciona para otros. Ellos saben, a veces sin formularlo en palabras, lo que cada libro podría ayudar a revelar en los lectores, asiduos o potenciales.

Penso que és una bona definició però el que no tinc tan clar és si aquesta senyora ens ha vist mai com uns super-herois...

VINIL


Fa uns dies em van preguntar de quin objecte del passat sentia més nostàlgia. I tot d'una, em van venir a la memòria els discs de vinil.
A mi ja em va tocar viure’ls de ple només uns pocs anys per que de seguida vaig veure la seva transició cap al CD però mai he pogut oblidar el só especial que tenien. Recordo que el pare els treia de la seva funda amb compte i ens posava els seus discs preferits per que els escoltéssim.
Ara han quedat gairebé a l’oblit. I dic gairebé per que mentre pels col·leccionistes son objecte de cobdícia i per molts, relíquies del passat que es guarden als prestatges mentre s’omplen de pols, per altres son objectes artístics a qui cal retre homenatge. Gent com Wharhol, Liechtenstein, Dalí o Miró, entre d'altres van pensar que les caràtules dels discs de vinil eren un bon lloc on deixar constància del seu treball.
I jo també ho crec però a més a més, per mi, sempre serán els qui van omplir de música moltes tardes de la meva infantesa.

ARTCAFE

Deia en Xavier Mas de Xaxàs en un article seu a La Vanguardia : "Bebemos mal café, amargo y astringente, y no nos quejamos. Camuflamos el sabor con leche, azúcar y licores. Pagamos un precio elevado por una taza. Roza los dos euros en ciertas cafeterías del centro de Barcelona y no es fácil encontrar un lugar donde cueste menos de un euro. No hay otro alimento tan básico y cotidiano, tan asociado a nuestro bienestar, que consumamos con tanto desprecio por su calidad."

I té tota la raó. Un bon café pot ser el final perfecte per un bon dinar, sopar o per acompanyar una xerrada amb amics. Hi ha llocs a Barcelona on demanar un café pot resultar una aventura per que no es sap que és el que et serviran.

És clar que servir un bon café també pot ser un art.

DONES


La dona serà realment igual al home el dia en que es designi a una dona incompetent per ocupar un lloc important. (Françoise Giroud)

Realment l'igualtat entre sexes està encara lluny de ser total però jo prefereixo ser dona...
I l'Esther Tusquets també...


* El quadre és de la Marisa Carrió.

LLEGIR


Llegeix els llibres bons primer; el més segur és que no arribis a llegir-los tots. Henry David Thoreau

Per mi, llegir és un dels més grans plaers que pot fruir l’ésser humà...

Què us sembla, llegim?

COL.LECCIONAR


Deia Susan Sontag que col·leccionar fotografia és col·leccionar el mon.
Hi ha gent que col·lecciona fotos dels seus actors preferits, n’hi ha que ho fan de la seva família, o de flors, o de paisatges, o d’objectes rars…
És un mon que traspassa les fronteres de la intimitat de cadascú i que actualment mou un munt de diners.
Jo col·lecciono fotografies de persones mentre llegeixen.
M’agrada veure la manera com estan pendents de la seva lectura, oblidant-se del que els rodeja...

I pels qui estiguin interessats en el tema, a la Fundació Foto Colectania aviat tenen previst fer el següent curs: "Curs d'aproximació práctica al col.leccionisme de fotografia"

EX-LIBRIS VERSUS EX-WEBIS


EX-LIBRIS

[expressió ll., 'dels llibres']

m 1 ART Vinyeta que serveix per a identificar el nom del propietari de la biblioteca a què pertany un llibre determinat.

2 GRÀF Motlle, generalment de boix, on hi ha gravat l'ex-libris per a estampar.

Sol citar-se com primer antecedent una placa de fang cuit esmaltada en color blau amb inscripcions jeroglífiques, conservada en el Museu Britànic de Londres, que va pertànyer al faraó egipci Amenofis III (s. XV a. C.) i que hauria estat utilitzada com a marca de propietat en els contenidors del rotllos de papir de la seva biblioteca.
Durant la Edat Mitjana hi han exemples de marques de propietat en còdexs, que consistien en anotacions manuscrites.
Es a partir de la introducció de la impremta i el us de les tècniques de gravat quan podem parlar de ex-libris en el sentit que li donem actualment.. Van predominar en una primera etapa (del s. XV al XVIII) els de tipus heràldic i a partir del s. XVIII es van fer populars els d’al·legories, símbols o emblemes.
A finals del segle XIX i començaments del XX, els ex-libris van conèixer un gran ressorgiment propiciat pel Modernisme.
I ara, en els inicis del s. XXI ens trobem amb que internet ha propiciat una revisió dels ex-libris clàssics amb la creació per part de José Manzano dels ex-webis.

MÚSICA SIMÈTRICA

Visitant els blogs de Homero i Tam Tam he descobert una nova manera de fer música.
S'anomena "música simètrica" o també "palindròmica".
Son cançons que sonen exactament iguals si s'escolten a l'inrevés.
El seu autor és fa dir Mark Skram i tenen títols igualment palindròmics: "Neil: an Alien", "Hannah", "Liar Trail", etc.

Bach, Mozart i d'altres ja ho havien descobert fa molt, molt de temps...

PLANETA

Just quan acabo d'aterrar de passar uns dies en un altre mon, la Dietrich em fa arribar notícies d'un altre planeta...

RITUALS

Hi ha moltes persones que creuen que la vida és massa curta i intenten aturar el temps com sigui, incapaços d'adonar-se que és una partida perduda des de el començament.

N'hi ha d'altres, com en Diego Golberg, que en tenen prou amb atrapar dins d'una imatge intants d'aquest temps que se'ls escapa...

PRIMAVERA

L’aire fa olor de primavera, al taronger li han sortit flors noves…

HUMANS


Si els humans tinguessin les mans com els ximpanzés, mai haurien pogut fabricar eines, ni esquarterar animals, ni inventar el foc, ni aprendre a escriure. Això és el que en Frank R. Wilson en explica al seu llibre La mano, editat per Tusquets.

Ell creu que tots aquests avenços claus en la evolució de la humanitat han estat possibles gràcies a aquesta sofisticada obra de enginyeria, formada por mes de 25 ossos, capaç de agafar amb força i de fer la pinça amb els dits però també de fer una carícia o de transmetre a la resta del cos el plaer de tocar una pell estimada...

BIBLIOCAUST

Les guerres comporten la desgràcia de qui les pateixen però també la destrucció de milers de documents que desapareixen sense deixar rastre.

Fernando Báez ens intenta explicar en el seu llibre "Historia universal de la destrucción de los libros: de las tablillas sumerias a la guerra de Irak", quines poden ser les raons dels destructors dels llibres. Com per exemple: abolir la memòria colectiva.

Ja ho va dir Henrich Heine: "On es cremen els llibres, acaben per cremar els homes"