RITUALS
Hi ha moltes persones que creuen que la vida és massa curta i intenten aturar el temps com sigui, incapaços d'adonar-se que és una partida perduda des de el començament.
N'hi ha d'altres, com en Diego Golberg, que en tenen prou amb atrapar dins d'una imatge intants d'aquest temps que se'ls escapa...
15 comentaris:
I d'altres, ves per on, que pensen que és massa llarga.
M'ha agradat molt aquest reportatge de família i temps! amb els fills canviant de lloks, la mare déu n'hi do, però el pare sempre igual...
aish, volia dir looks...
És ben curiós, si. Dona, Dietrich, això de que el pare és sempre igual, no sé... Us heu fixat que els fills acaben semblant clònics del pare?
Ai, tempus fugit...
s'assemblen al pare, però els dos petits tenen els llavis de sa mare...
el pas del temps convertit en un passatemps?
Bona entrada de setmana Esther!
Dietrich, tens raó han tret la boca de la mare.
Namaga, no em sembla tan dolent aquest passatemps. D'aqui a uns anys aquesta familia mirará les fotos i veurán tota la seva vida atrapada dins d'unes imatges que conformen una seqüència lògica...
a mi tampoc em sembla dolent, ni molt menys!
No em dec haver explicat massa bé, ... un passatemps
no té cap connotacion negativa.
Hi ha molts artistes conceptuals que fan aquest tipus de treball, inclús n'hi ha una la Sophie Calle, fotògrafa que col·leccionava en vitrines els objectes que li regalaven cada any els seus amics o un japonès Onkawara que pintava un quadre cada dia i a on s'hi podia apreciar la data del dia i ho guardava en una caixa juntament amb el diari del dia ...
Perdona, Namagueta, ja me'n havia adonat que no ho deies negativament. ;) És interessant això que expliques de l'artista japonés Onkawara. Mira que hi ha gent curiosa pel món!
És molt bò!! Els fills són clavats, als dos, a la mare sobretot amb els llavis, i la forma de la cara tal qual el pare... Gràcies, Esther!
has començat les vacances?
enyoro llegir algun post amb gust de taronja, un *
Namaga, no estic de vacances però és que no puc accedir a Blogger des de la feina i aquests dies no vaig a la facultat. Et puc dir que tinc un parell de posts pendents de sortir del forn...
Petonets de taronja per tu!
:DD que bé, m'agraden tot just que sortin del forn, esperaré doncs, peterrets, ai! petonets
Esther, què estàs bé?
Si, disculpeu-me... tinc el jardi un xic abandonat però aviat tornaré per regar les plantes, tallar la gespa, recollir les taronges que han caigut al terra en la meva absència...
Publica un comentari a l'entrada