Les guerres comporten la desgràcia de qui les pateixen però també la destrucció de milers de documents que desapareixen sense deixar rastre.
Fernando Báez ens intenta explicar en el seu llibre "Historia universal de la destrucción de los libros: de las tablillas sumerias a la guerra de Irak", quines poden ser les raons dels destructors dels llibres. Com per exemple: abolir la memòria colectiva.
Ja ho va dir Henrich Heine: "On es cremen els llibres, acaben per cremar els homes"
11 comentaris:
No sé qui fou el primer a cremar un llibre, però el nom propi de bibliopiròman més antic que puc recordar és el de Plató (qui ho diria), que manà als seus deixebles cremar tot llibre de Demòcrit que trobessin.
No sé, Dersu... Suposo que la vocació de bibliopiròman va neixer en el mateix moment en que algú va tenir la necessitat d'escriure...
Es cremen els llibres com es crema la història, es borra el que no volen que es sàpiga... Tot interessos, i és una veritable llàstima. Així està el món, es comença cremant llibres (i ja ho diuen els crios d'ESO, acabat el curs, una foguera... per sort, no en conec cap que després de dir-ho, ho hagi fet) i s'acaba borrant la vida de gent innocent...
Jo crec que és una qüestió de natura, supervivència... si no es cremessin llibres o quadres, què en fariem dels escriptors que pugen i dels nous pintors? Ja sé que la idea és dràstica, però no deixa de ser una forma "natural" de fer espai per a tothom... osti, aquestes coses no les hauria de dir en veu alta, però quan estudiava filosofia m'encantava sortir amb aquestes teories indefensables per crear constrast d'opinions...
si és una pena,
però oi que encara ens expliquen rondalles? la història d'un país és segueix divulgant amb el boca a boca (i no tiro perque no me toca) encara que hi hagi fragments, pintures, escultures, ... irrecuperables,
"nos queda la palabra"-cantava en Paco Ibáñez
i jo hi estic amb ell
Jo sòc de les que ho guarda tot...
jo faig igual Esther,
però a la memòria també,
un pet_net
Pet_nets de cap de setmana, Namagueta!
ha haaa haaa
m'encanten!
Un llibre molt interessant, el de Báez (pausa publicitària: en vaig parlar aquí). A l'obra de Comediants Les 1001 nits, els protagonistes estan reunits en una biblioteca de Bagdad intentant salvar els llibres que hi ha de la destrucció.
La Dietrich, en els casos que recull el llibre de Báez (i que malauradament són tots reals) la finalitat era tota una altra: destruir qualsevol rastre de l'existència de l'altre.
Ferran, el llibre me'l va regalar la meva parella uns dies abans de llegir la teva ressenya i encara el vaig llegir amb més ganes...
És ben curiosa aquesta necessitat dels humans d'anar destruint el que construeixen els altres, potser només és enveja pura i dura...
Esther
Publica un comentari a l'entrada