03 d’octubre 2006



PUZZLE


A vegades tinc la sensació de que la meva vida és com un puzzle en blanc.
I encara que tinc totes les peçes per resoldre'l, no sé com fer-ho ni per on començar...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Però ... quina gràcia té un puzzle resolt?

Anònim ha dit...

Dersu, és veritat, potser no cal resoldre'l mai del tot per que sempri quedi una peça que et faci tenir ganes de moure't...

Babèlia ha dit...

sempre fa falta alguna peça negra... encara que només sigui per trencar la monotonia... records.

Marc ha dit...

Sempre penso: quan acabi aquest puzzle, l'enmarco, i al final mai ho faig, perquè em fa pena i em dic: i si després vull tornar a fer-lo...? Sempre serà una assignatura pendent, això d'enmarcar un puzzle... igual que deixar la vida tal qual està montada...