Sempre penso: quan acabi aquest puzzle, l'enmarco, i al final mai ho faig, perquè em fa pena i em dic: i si després vull tornar a fer-lo...? Sempre serà una assignatura pendent, això d'enmarcar un puzzle... igual que deixar la vida tal qual està montada...
4 comentaris:
Però ... quina gràcia té un puzzle resolt?
Dersu, és veritat, potser no cal resoldre'l mai del tot per que sempri quedi una peça que et faci tenir ganes de moure't...
sempre fa falta alguna peça negra... encara que només sigui per trencar la monotonia... records.
Sempre penso: quan acabi aquest puzzle, l'enmarco, i al final mai ho faig, perquè em fa pena i em dic: i si després vull tornar a fer-lo...? Sempre serà una assignatura pendent, això d'enmarcar un puzzle... igual que deixar la vida tal qual està montada...
Publica un comentari a l'entrada