És la claror daurada de la posta
D'un dia de tardor
Que veig els teus ulls i
Que m'ofrenen
La teva tremolor.
És aquell deix cansat, com d'arribada,
Després de tràngol forts,
A l'esperat recer on tots els somnis
Troben la pau dels ports.
És el somriure lleu, la veu sonora
D'haver estimat ja tant,
Que em prenen dolçament i se m'emporten
Sense saber on van...


Claror de tardor. Rosa Leveroni