06 de juny 2007
28 de maig 2007
18 de maig 2007
09 de maig 2007
23 d’abril 2007
18 d’abril 2007
12 d’abril 2007
CARRETERA I MANTA
En aquests temps en que tot son presses i per anar d’un lloc a l’altre sembla que ja no podem prescindir de l’avió, encara hi ha gent que prefereix agafar el cotxe i fer ruta tranquil·lament. Viatjar sense pressa, parar on et ve de gust, veure pobles que mai hauries conegut o no perdre el temps en un aeroport poden ser forts al·licients a l’hora de triar com fer un viatge.
Si res mes no, a mi m’ho sembla i pel que es veu al senyors de Google Maps també.
Viatjar per carretera de Barcelona a New York segur que és una delícia.
El que no tinc tant clar, veient el pas 39 de la ruta, és de que em servirà la manta...
En aquests temps en que tot son presses i per anar d’un lloc a l’altre sembla que ja no podem prescindir de l’avió, encara hi ha gent que prefereix agafar el cotxe i fer ruta tranquil·lament. Viatjar sense pressa, parar on et ve de gust, veure pobles que mai hauries conegut o no perdre el temps en un aeroport poden ser forts al·licients a l’hora de triar com fer un viatge.
Si res mes no, a mi m’ho sembla i pel que es veu al senyors de Google Maps també.
Viatjar per carretera de Barcelona a New York segur que és una delícia.
El que no tinc tant clar, veient el pas 39 de la ruta, és de que em servirà la manta...
26 de març 2007
Si cada cop que t’acomiades ho fas com el dissabte, em podria passar la vida dient-te adéu...
Gràcies per tot i fins aviat...
20 de març 2007
LECTORS AL PARADISHi ha poques coses que m’agradin tant com llegir. I una d’elles és anar de llibreries. M’agrada viure rodejada de llibres i acostumo a entrar a les llibreries per deixar passar el temps mirant (i tocant) els que m’agradaria tenir, i que molts cops acabo comprant.
És una activitat que no em cansa i si la puc fer mentre passejo per un lloc encantador i tranquil que tingui una bona oferta gastronòmica, encara m’agrada més.
I suposo que no sóc l’única a qui aquesta combinació de factors la fan feliç per que si no, no es crearien petits paradisos com aquest o aquest o aquest, etc.
02 de març 2007
21 de febrer 2007
L'INVENT PERFECTE
Matías Néspolo: ¿Y el libro corre peligro?
Alberto Manguel: Perdurará porque es un invento perfecto. El libro permite una verdadera interacción. La oposición con las nuevas tecnologías es falso. De hecho, la pantalla del ordenador y la palm copian tecnologías anteriores al codex, como el rollo de papiro y la tabla de arcilla.
(Extret de l'entrevista que li fan a Alberto Manguel al diari ADN)
14 de febrer 2007
SANT VALENTI
Avui és un dia per estar enamorat, i si no ho estàs, per buscar-te parella i fer-l’hi un bon regal, o això és el que venen a dir tots aquests anuncis cursis que omplen els aparadors dels Grans Magatzems...
Jo sempre he pensat que és millor estar enamorat sempre i no només un dia assenyalat, per que estimar i que t’estimin és el millor que li pot passar a una persona però és veu que no, que no n’hi ha prou amb estimar molt i cada dia.
A més, s’ha de celebrar amb un dia concret al calendari.
I això m’ha fet rumiar en aquesta moda, cada dia més estesa, de celebrar dies mundials de qualsevol cosa. I buscant, he trobat que hi ha gent que s’ho pren molt seriosament això d’assenyalar dies al calendari. He trobat que el dia 21 de febrer és el Dia del Idioma Matern, el 17 de maig el Dia de les Telecomunicacions o el dia 11 de juliol el Dia de la Població, per posar un exemple.
Tots ells m’han semblat, en general, dies importants a remarcar i a tenir en compte en el calendari.
El que em fa més por, és que s’agafi el costum de marcar dies a dit, amb qualsevol excusa i sense criteri, i al final ens trobem celebrant el Dia Internacional del Calçot o el Dia Mundial de les Rosses que Porten Tanga...
Suposo que només és qüestió de temps i de que els Grans Magatzems ho portin a la pràctica...
Jo sempre he pensat que és millor estar enamorat sempre i no només un dia assenyalat, per que estimar i que t’estimin és el millor que li pot passar a una persona però és veu que no, que no n’hi ha prou amb estimar molt i cada dia.
A més, s’ha de celebrar amb un dia concret al calendari.
I això m’ha fet rumiar en aquesta moda, cada dia més estesa, de celebrar dies mundials de qualsevol cosa. I buscant, he trobat que hi ha gent que s’ho pren molt seriosament això d’assenyalar dies al calendari. He trobat que el dia 21 de febrer és el Dia del Idioma Matern, el 17 de maig el Dia de les Telecomunicacions o el dia 11 de juliol el Dia de la Població, per posar un exemple.
Tots ells m’han semblat, en general, dies importants a remarcar i a tenir en compte en el calendari.
El que em fa més por, és que s’agafi el costum de marcar dies a dit, amb qualsevol excusa i sense criteri, i al final ens trobem celebrant el Dia Internacional del Calçot o el Dia Mundial de les Rosses que Porten Tanga...
Suposo que només és qüestió de temps i de que els Grans Magatzems ho portin a la pràctica...
08 de febrer 2007
05 de febrer 2007
26 de gener 2007
No he conegut l’obra de Ryszard Kapuściński fins fa molt poc.
Me’l van recomanar i la veritat és que el primer llibre que vaig llegir, “Viatges amb Heròdot”, em va enganxar des de la primera plana.
Kapuściński ha estat descrit per alguns experts en la seva obra com un gran humanista, un mestre indiscutible del periodisme.
Per mi va ser un descobriment total. És honest i sincer amb el que ens diu a través dels seus escrits, plens d’anècdotes i descripcions fidels que t’ajuden a situar-te, fets amb un llenguatge senzill que descriu les coses des de el seu punt de vista personal però sempre conscient de que aquella només és la seva opinió i que al món hi poden conviure moltes opinions que són igualment vàlides i que s’han de respectar.
Com Heròdot, sempre estava interessat per les coses que desconeixia, per la gent anònima que te tant a dir molts cops, disposat a escoltar i a donar-li una oportunitat a qualsevol cosa nova que se li plantegés.
Viatjava sol amb la única companyia del llibre de Heròdot, fidel company, que li va regalar la seva cap abans del primer viatge i que sempre l’acompanyava per tot arreu.
En una entrevista que li van fer no fa massa temps va dir: La meva vida ha estat un creuar constant de fronteres, tant físiques com metafísiques. Aquest és per mi el veritable sentit de la vida.
El passat dimarts va creuar la seva última frontera.
I estic segura de que sigui on sigui, s’ho mira tot amb els ulls ben oberts, sense dissimular la seva curiositat i sense deixar de prendre notes a ma, com Heròdot.
Me’l van recomanar i la veritat és que el primer llibre que vaig llegir, “Viatges amb Heròdot”, em va enganxar des de la primera plana.
Kapuściński ha estat descrit per alguns experts en la seva obra com un gran humanista, un mestre indiscutible del periodisme.
Per mi va ser un descobriment total. És honest i sincer amb el que ens diu a través dels seus escrits, plens d’anècdotes i descripcions fidels que t’ajuden a situar-te, fets amb un llenguatge senzill que descriu les coses des de el seu punt de vista personal però sempre conscient de que aquella només és la seva opinió i que al món hi poden conviure moltes opinions que són igualment vàlides i que s’han de respectar.
Com Heròdot, sempre estava interessat per les coses que desconeixia, per la gent anònima que te tant a dir molts cops, disposat a escoltar i a donar-li una oportunitat a qualsevol cosa nova que se li plantegés.
Viatjava sol amb la única companyia del llibre de Heròdot, fidel company, que li va regalar la seva cap abans del primer viatge i que sempre l’acompanyava per tot arreu.
En una entrevista que li van fer no fa massa temps va dir: La meva vida ha estat un creuar constant de fronteres, tant físiques com metafísiques. Aquest és per mi el veritable sentit de la vida.
El passat dimarts va creuar la seva última frontera.
I estic segura de que sigui on sigui, s’ho mira tot amb els ulls ben oberts, sense dissimular la seva curiositat i sense deixar de prendre notes a ma, com Heròdot.
12 de gener 2007
HAPPY BIRTHDAY
No se si va ser per l’enveja de veure com sortien blogs interessants de sota les pedres o el pensar que crear un blog era una cosa fàcil.
Em vaig equivocar.
Bé, no del tot per que fer el blog va ser força fàcil però els problemes van venir desprès, quan va tocar mantenir-lo.
Jo tenia ganes de fer-lo interessant, volia parlar dels llibres que llegeixo, de les pel•lícules que veig, de les òperes que m’agraden, etc.
Volia que fos com els blogs que m’agraden, els que llegeixo cada mati només encendre l’ordinador.
No ha pogut ser.
Dia rere dia m’he trobat que totes les bones idees se m’esborraven només posar-me davant de la pantalla. I no és que les muses m’hagin abandonat, no. És que ni tan sols han passat pel Jardí.
De totes maneres, puc dir que ha estat una experiència bona i que penso continuar cuidant el Jardí (a veure si algun dia volen venir les muses).
De moment però he pensat en agafar-me unes mini-vacances i me’n vaig uns dies a un lloc ben divertit.
Fins ara...
29 de desembre 2006
12 de desembre 2006
Aquest Nadal m’agafa’t per sorpresa, ha arribat desprès d’una tardor que ha desaparegut integrament del meu calendari sense adonar-me’n.
Ha arribat carregat de llums als carrers, de fred, de botigues plenes de gent, de cançonetes i cartells que t’obliguen a sentir-te feliç per no semblar un bitxo rar, de regals que tinc que espavilar-me per comprar, de dinars, sopars, berenars, de postaletes plenes de bons desitjos...
Aquest Nadal se m’ha tirat a sobre...
04 de desembre 2006
01 de desembre 2006
Al final, ens quedarem sense teatres. Només quedaran hotels.
(Ho va dir en Pere Brunet (Joel Joan) ahir per la nit a Porca Misèria)
(Ho va dir en Pere Brunet (Joel Joan) ahir per la nit a Porca Misèria)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
