En quants segons pot canviar una vida?

Bon cap de setmana!

CRÓNICA D’UNA TRILOGIA



El primer em va enganxar des del principi.
El segon se’m va fer una mica pesat però també em va agradar.
El tercer gairebé no l’acabo i si ho he fet, ha estat més per
no deixar-lo a mitges que per interès.


Si, estic parlant de Millenium

“Así terminó todo.
Todo terminó en aquel momento, el arte, el sexo, el amor, la alegría. Mi primera muerte se tomó más tiempo. Los restos de mi antigua inocencia, de mi antigua esperanza, se irían extinguiendo poco a poco, gota a gota, durante una agonía tan larga como aquel verano, el plazo que mi vida necesitaba para convertirse en un simulacro inaceptable de mi vida. Nada parecía aún demasiado grave, sin embargo.
[...]. Cuando le acompañé a la estación, ninguno de los dos teníamos ganas de hablar, pero él parecía tranquilo. Por eso no nos despedimos del todo, no para siempre, y yo sólo quise hacerle una pregunta:
- ¿Qué va a pasar ahora?.
- No lo sé - me contestó -. Tengo que pensarlo. Necesito tiempo para pensar, pero al final se me ocurrirá algo, seguro, ya lo sabes. Siempre se me ocurre algo."

Castillos de cartón. Almudena Grandes

">

ELLA

Arriba el temps de no esperar ningú.
Passa l'amor, silenciós, fugaç,
com en la llunyania un tren nocturn.
No hi ha ningú. És l'hora de tornar
al desolat domini de l'absurd,
a sentir-se culpable, a la vulgar
por de perdre el que sempre ha estat perdut.
A l'inútil i sòrdid temps moral.
És hora de donar-se per vençut
pel treball solitari, un altre hivern.
Quants en queden encara? Quin sentit
te aquesta vida on sempre t'he buscat,
si ja m'ha arribat l'hora tan menuda
de comprovar que mai no has existit?


Joan Margarit

"No hay casas de empeños para el corazón. No se le puede llevar allí, dejarlo envuelto en un trapo limpio y rescatarlo cuando vengan tiempos mejores."


La Pasión. Jeannette Winterson

Aibo, aibo...

VACANÇA


1 f. [LC] Estat d’un càrrec, d’una plaça, etc., vacants. La vacança d’una càtedra.
2 1 f. pl. [LC] Temps de repòs durant el qual cessen els estudis d’una escola, els treballs d’un tribunal, etc. Les vacances de Nadal.
2 2 f. pl. [LC] Temps de repòs concedit a un funcionari o a un treballador. Estar algú de vacances. Passar les vacances al camp.

La renuncia es una forma de morir,
poco a poco limitamos el espacio
y nos vamos haciendo más pequeños.
Entonces
la posibilidad no amplía las metas,
queda al otro lado de la pared
y la empuja hacia nosotros.
Para verla de lejos
caminamos hacía atrás,
donde ya hemos dejado la parte.
Y tropezamos
con las decisiones que nunca
hemos tomado,
aquellas que hacen el pasado
insoportable.
El pasado es un lugar,
acomodarse
es otra forma de morir.

El cuadrado. Dulce Chacón

"… La profundidad del mar depende de los pies. De los pasos que uno esté dispuesto a dar hacia adentro. Hay gente a la que el mar le llegará siempre a la cintura, sólo a la cintura. Y otros que se quedarán en la playa toda la vida."

Dulce Chacón

"-¿Y tú?- quiere saber el Mago cuando le habla ella de estas cosas, -¿sigues esperando también tú que alguien te regale un buen día la luna?- [...]
Y Elena protesta: - no lo entiendes, lo mío es muchísimo peor, por que a mí sí me regalaron la luna, con cintas doradas y papel de seda, yo sí la tuve de veras, y por eso quedé, cuando la perdí, enferma para siempre de nostalgia.-"


Para no volver. Esther Tusquets

Hi havia una vegada un estrany al jardi que escrivia cartes d'amor a la seva estimada des de la ciutat cansada mentre se li ficava la lluna a casa en una invasió subtil que li va deixar l'honor a la deriva...

Pere Calders va morir a Barcelona avui fa quinze anys.

“No és veritat. El viatge no s'acaba mai. Només els viatgers s'acaben. I fins i tot ells poden perdurar en forma de memòria, de record, de relat. Quan el viatger s'ha assegut a la sorra de la platja i ha dit: “No hi ha res més a veure”, sabia que no era així. El final d'un viatge no és més que el començament d'un altre. S'ha de veure el que no s'ha vist, veure una altra vegada el que ja es va veure, veure a la primavera el que s'havia vist a l'estiu, veure de dia el que es va veure de nit, amb sol el lloc on l'altra vegada plovia, veure el camp de blat tendre, el fruit granat, la pedra que ha canviat de lloc, l'ombra que no hi era. S'han de tornar a fer els passos que ja es van fer, per repetir-los, i per traçar camins nous al costat. S'ha de recomençar el viatge. Sempre. El viatger torna de seguida.”

Viatge a Portugal. José Saramago

¿D'on venim, que no fos tornada?
Com una absurda enamorada,
la vida ens fa plorar el passat.

¿On tornem, que no fos naixença?
Vivim de mort, i no ens és grat;
morim d'amor, i no s'hi pensa.

Fragment de Salvatge cor VII de Carles Riba.

"Aprendí que el silencio puede ser ensordecedor y la ausencia invasora..."


La hija del Canibal. Rosa Montero

I en l'hivern més dur finalment vaig poder aprendre que dintre meu existeix un estiu indestructible...

Albert Camus

El meu amor sense casa.
L´ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l´ombra del meu amor sense casa.
Les fulles que cobreixen la bala que travessa l´ombra del meu
amor sense casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
l´ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen en el vent que arrenca les fulles
que cobreixen la bala que travessa l´ombra del meu amor
sense casa.
El meu amor que s´emmiralla en els ulls que arrelen en el vent
que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
l´ombra del meu amor sense casa.

Maria Merce Marçal

SANT JORDI 2009

PRIMAVERA