BON NADAL I FELIÇ ANY NOU!!!!!!!!!!!!

Ella tenia el Do de reconèixer l'olor de cada persona en qualsevol lloc.

L'amor en els temps del còlera. Gabriel García Márquez

S’odia el que es tem, és a dir, el que es pot ser, el que en part sentim que som.
Ens odiem a nosaltres mateixos. Les qualitats més interessants i fèrtils de cadascú són aquelles que un odia més en si i en els altres. Per que en l’odi està tot: amor, enveja, ignorància, misteri i ànsia de conèixer i posseir. L’odi fa patir.
Vèncer l’odi és donar un pas cap el coneixement i domini de si, és justificar-se i per tant deixar de patir.
Patir sempre és culpa nostre.

L’ofici de viure. Cesare Pavese

Sota la pluja desplego un mapamundi.

Sota la pluja. Joan Brossa

Elles no t’abandonaran.
Passarà el temps, s’esborrarà el desig
-aquesta fletxa d’ombra-
i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
s’ocultaran en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,
i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat als vidres
anirà esdevenint l’única música,
i les cartes d’amor que hauràs guardat
la teva última literatura.


No llencis les cartes d'amor. Joan Margarit

I quan me’n adono de com passarem per aquest món sense deixar cap
empremta desprès de haver viscut unes vides estúpides, comprenc amb
ràbia que a la vida l’únic que compta és l’amor.

La neu. Orhan Pamuk

(Poema IV del Libro I)


Si yo te comentase que la vida es mentira,
háblame del amor o de tu cuerpo,
de la noche contigo.

Y recuérdame luego
los días que son días porque alguien me ama
o acaso
porque tú me prefieres.

Diario cómplice. Luis Garcia Montero

El suïcidi és l’absència total de música.

Josep Palau i Fabre. (París, octubre-novembre del 1947)

Ànima

Silencis,
silencis que parlen sols,
silencis que ho diuen tot.
Mirades,
mirades que traspassen cors,
mirades que ho veuen tot,
quan tot ets tu.
Parlar-te, que em parlis,
que sigui real,
dir-te mil vegades el que sento,
i que sigui sempre sorprenent,
la simplicitat de mots i gestos,
la infinita complexitat
dels nostres equilibris,
de les nostres voluntats,
la vida, només la vida,
la vida al teu costat.



Tu

Conjunció impossible,
d'estrelles i volcans,
deliris improbables,
de desig i ànimes creuades,
el món als teus llavis,
i els teus llavis al meu cos,
i el meu cos en el teu,
i tots dos junts,
una vida tot just començada.

Underneath (blog)

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

D'Imitació del foc. Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Cada segon amb tu compte més que qualsevol altre segon.

Tant de bo fos cert. Marc Levy

La nostra existència no és res més que una petita escletxa de llum entre dues eternitats de tenebres.

Vladimir Nabokov

Fabriquem una màscara per trobar-nos amb les màscares dels altres.
I després ens preguntem per què no tenim a qui estimar, per què ens sentim tan sols.


Eshin

La teva mirada més lleu m'obrirà
encara que jo m’hagi tancat com un puny;
sempre obres, pètal a pètal, el meu esser,
com la primavera obre tocant
habilment, misteriosament,
la seva primera rosa.
No sé que hi ha en tu que obre i tanca
però, és cert que alguna cosa em diu
que la veu dels teus ulls
és més profunda que totes les roses.
Ningú, ni tant sols la pluja
té unes mans tan petites.


E.E. Cummings

Escampades a la taula
dibuixen abstractes mapes, les molles,
camins il.legibles de tendresa
entre dos plats.
I presencien geloses l’art,
de vegades absent de paraules,
d’estimar-nos.

A la barana dels teus dits (38).Tibau, Jesús Ma.

És la claror daurada de la posta
D'un dia de tardor
Que veig els teus ulls i
Que m'ofrenen
La teva tremolor.
És aquell deix cansat, com d'arribada,
Després de tràngol forts,
A l'esperat recer on tots els somnis
Troben la pau dels ports.
És el somriure lleu, la veu sonora
D'haver estimat ja tant,
Que em prenen dolçament i se m'emporten
Sense saber on van...


Claror de tardor. Rosa Leveroni

Recordo haver escrit que, al final del dia, només una cosa era essencial per mi: estar amb tu. No puc imaginar-me seguir escrivint si tu ja no hi ets. Tu ets allò essencial sense el qual tota la resta, encara que sembli molt important, perd tot el seu sentit i la seva importància. Et dic això a la dedicatòria del meu últim treball.
Acabes de fer 82 anys. Has encongit sis centímetres, no peses més de quaranta-cinc kilos i segueixes igual de bella, elegant i desitjable com quan et vaig conèixer.
Fa cinquanta-vuit anys que vivim junts i t'estimo més que mai. T'escric per comprendre el que he viscut, el que hem viscut junts. Fa poc que m'he tornat a enamorar de tu una vegada més i sento de nou dins meu el buit devorador que només es calma abraçant el teu cos contra el meu.[...] Escolto la veu de Kathleen Ferrier que canta die Welt ist leer, Ich will nicht leben mehr i em desperto.
Espio la teva respiració, la meva mà t'acarona.
A cap dels dos ens agradaria tenir que sobreviure a la mort de l'altre.
Sovint ens hem dit que, en el cas de tenir una segona vida, ens agradaria passar-la junts.


Carta a D. Història d'un amor. André Gorz

He escoltat cançons, les he ballat, n'hi ha que m'han fet riure, somiar i també he plorat amb algunes però mai n'havía pintat cap...

"Soy tu aire..."

Per veure un món en un grà de sorra
i un cel en una flor silvestre
subjecta l'infinit a la palma de la teva mà,
i l'eternitat en una hora.

Auguris d'innocència. William Blake

‎


"El temps no s'ha d'aprofitar. El temps s'ha de viure."

Raimón Pannikar