Estimar vol dir deixar anar, mirar per l'altre i no enganxar-nos-hi.
Si ho fem, li neguem la possibilitat de volar.
Hem de ser generosos amb els afectes.
I viatjar lleugers amb la convicció que res no ens pertany.


La princesa de jade. Coia Valls

No te preocupes no me he ido,
¿cómo iba a irme sin saber?
Somos el tiempo que nos queda.

[...]

¿Cómo evitar el simulacro,
cómo vivir sin desvivirnos?
Surcan los días por tu vientre.
Somos el tiempo que nos queda.

Somos el tiempo que nos queda. José Manuel Caballero Bonald

Vamos aprendiendo que lo que nos pareció gravísimo llegará un día en que nos resulte neutro, sólo un hecho, sólo un dato. Que la persona sin la que no podíamos estar y por la que no dormíamos, sin la que no concebíamos nuestra existencia, de cuyas palabras y de cuya presencia dependíamos día tras día, llegará un momento en que ni siquiera nos ocupará un pensamiento, y cuando nos lo ocupe, de tarde en tarde, será para un encogimiento de hombros, y a lo más que alcanzará ese pensamiento será a preguntarse un segundo:
"¿Qué se habrá hecho de ella?", sin preocupación ninguna, sin curiosidad siquiera.

Los enamoramientos. Javier Marías

Quan tinc molta por, noto que la mecànica del meu cor patina fins al punt que m'assemblo a una locomotora de vapor en el moment de que les seves rodes xerriquen en una corba. Viatjo sobre els rails de la meva pròpia por.
De què tinc por? . De tu, en fi, de mi sense tu.
El vapor, pànic mecànic del meu cor, és filtra per sota els rails.


La mecànica del cor de Mathias Malzieu

Cau un pètal
de la flor del cirerer:
silenci a la muntanya.

Haiku de primavera. Kenneth Tanemura

En cadascú de nosaltres està escrita la raó dels nostres actes; un codi que conté l’essència del nostre destí; aquest codi té, al meu entendre, el sentit d’una metàfora.
… Com es pot viure en un món amb qui un no està d’acord? Com viure amb la gent si un no considera pròpies ni les seves penes ni les seves alegries? Si un sap que no forma part d’ells?.


L'Immortalitat. Milan Kundera

Contemplamos el mundo que nos rodea en silencio. Hemos tardado toda una vida para aprender a hacerlo.
Al parecer, sólo los viejos son capaces de estar juntos sin decir nada y sentirse bien. Los jovenes, impulsivos e impacientes, siempre rompen el silencio.
Es una lástima, pues el silencio es puro.
El silencio es sagrado.
Une a las personas, porque sólo aquellos que se sienten cómodos con la compañía del otro pueden estar juntos sin hablar. Es una gran paradoja.


The Notebook. Nicholas Sparks

Tú vives siempre en tus actos.
Con la punta de tus dedos
pulsas el mundo, le arrancas
auroras, triunfos, colores,
alegrías: es tu música.
La vida es lo que tú tocas.

Tú vives siempre en tus actos. Pedro Salinas

Ahora
en esta hora inocente
yo y la que fui nos sentamos
en el umbral de mi mirada




El árbol de Diana. Alejandra Pizarnik

En realitat és impossible estar completament en un lloc o anar-se’n del tot.
Els que es queden sempre se’n podien haver anat o podrien fer-ho en qualsevol moment, i els que se n’han anat potser s’haurien pogut quedar o podrien tornar.
Quasi tot el món viu així, no? Entre anar-se’n i quedar-se, com en una frontera.

El viatger del segle. Andrés Neuman

Toco tu boca, con un dedo toco el borde de tu boca, voy dibujándola como si saliera de mi mano, como si por primera vez tu boca se entreabriera, y me basta cerrar los ojos para deshacerlo todo y recomenzar, hago nacer cada vez la boca que deseo, la boca que mi mano elige y te dibuja en la cara, una boca elegida entre todas, con soberana libertad elegida por mí, para dibujarla con mi mano en tu cara, y que por un azar que no busco comprender, coincide exactamente con tu boca que sonríe por debajo de la que mi mano te dibuja.
Me miras, de cerca me miras, cada vez más de cerca, y entonces jugamos al cíclope, nos miramos cada vez más de cerca y los ojos se agrandan, se acercan entre sí, se superponen y los cíclopes se miran, respirando confundidos, las bocas se encuentran y luchan tibiamente, mordiéndose con los labios, apoyando apenas la lengua en los dientes, jugando en sus recintos donde un aire pesado va y viene con perfume viejo y un silencio. Entonces mis manos buscan hundirse en tu pelo, acariciar lentamente la profundidad de tu pelo mientras nos besamos como si tuviéramos la boca llena de flores o de peces, de movimientos vivos, de fragancia oscura. Y si nos mordemos, el dolor es dulce, y si nos ahogamos en un breve y terrible absorber simultáneo de aliento, esa instantánea muerte es bella. Y hay una sola saliva y un solo sabor a fruta madura, y yo te siento temblar contra mí como una luna en el agua.

Rayuela. Julio Cortázar

El besaràs. I el bes que li faràs serà la mesura
de tots els altres petons de la teva vida.

Cors a l'Atlàntida

Afirmaven convençudes que el temps resol molts problemes i jo no entenia
com podia resoldre'ls el temps tot sol, a mi em semblava que les hores i
els dies passaven sense moure res, em fixava que els rellotges que servien
per apamar-lo no feien altra cosa que donar voltes i voltes sobre el mateix
eix per tornar sempre al mateix punt, sempre tornaven a ser les dotze o
les sis, em feia l'efecte que les busques giraven en el buit, un laberint
d'hores que no trobaven cap sortida, i que els únics senyals que deixaven
del seu pas sobre les coses i les persones eren una capa de pols o unes
arrugues al cos; per això trobava estúpid que els grans diguessin que el
temps ho arreglava tot, quan fins i tot jo podia veure que el que feia
el pas del temps era espatllar-ho tot, malmetre-ho tot, desballestar-ho tot.
El temps només comptava cap enrere.

Pa negre. Emili Teixidor

Ella es va passar la vida buscant la seva atmosfera ideal per crear…
Un dia a l’avió em va dir:
- Crec que la meva olor de creació és la barreja de la teva respiració amb la meva.- Aleshores va respirar fortament i em va indicar que també ho fes. Vam exhalar i vam inspirar dues o tres vegades-.
Ja venen les idees…- va dir mentre em somreia.
Em vaig sentir afalagat i alhora molt avergonyit. No vaig tornar a dir res en aquell avió. Gairebé vaig procurar no respirar i va ser un viatge llarg de vuit hores entre Mont-real i Barcelona.
De vegades és difícil acceptar que et diguin una cosa tant bonica.

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo. Albert Espinosa

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Dóna'm la mà. Joan Salvat-Papasseit

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU!!!!!!!!!!!!

Ella tenia el Do de reconèixer l'olor de cada persona en qualsevol lloc.

L'amor en els temps del còlera. Gabriel García Márquez

S’odia el que es tem, és a dir, el que es pot ser, el que en part sentim que som.
Ens odiem a nosaltres mateixos. Les qualitats més interessants i fèrtils de cadascú són aquelles que un odia més en si i en els altres. Per que en l’odi està tot: amor, enveja, ignorància, misteri i ànsia de conèixer i posseir. L’odi fa patir.
Vèncer l’odi és donar un pas cap el coneixement i domini de si, és justificar-se i per tant deixar de patir.
Patir sempre és culpa nostre.

L’ofici de viure. Cesare Pavese

Sota la pluja desplego un mapamundi.

Sota la pluja. Joan Brossa

Elles no t’abandonaran.
Passarà el temps, s’esborrarà el desig
-aquesta fletxa d’ombra-
i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
s’ocultaran en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,
i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat als vidres
anirà esdevenint l’única música,
i les cartes d’amor que hauràs guardat
la teva última literatura.


No llencis les cartes d'amor. Joan Margarit