COL.LECCIONAR


Deia Susan Sontag que col·leccionar fotografia és col·leccionar el mon.
Hi ha gent que col·lecciona fotos dels seus actors preferits, n’hi ha que ho fan de la seva família, o de flors, o de paisatges, o d’objectes rars…
És un mon que traspassa les fronteres de la intimitat de cadascú i que actualment mou un munt de diners.
Jo col·lecciono fotografies de persones mentre llegeixen.
M’agrada veure la manera com estan pendents de la seva lectura, oblidant-se del que els rodeja...

I pels qui estiguin interessats en el tema, a la Fundació Foto Colectania aviat tenen previst fer el següent curs: "Curs d'aproximació práctica al col.leccionisme de fotografia"

EX-LIBRIS VERSUS EX-WEBIS


EX-LIBRIS

[expressió ll., 'dels llibres']

m 1 ART Vinyeta que serveix per a identificar el nom del propietari de la biblioteca a què pertany un llibre determinat.

2 GRÀF Motlle, generalment de boix, on hi ha gravat l'ex-libris per a estampar.

Sol citar-se com primer antecedent una placa de fang cuit esmaltada en color blau amb inscripcions jeroglífiques, conservada en el Museu Britànic de Londres, que va pertànyer al faraó egipci Amenofis III (s. XV a. C.) i que hauria estat utilitzada com a marca de propietat en els contenidors del rotllos de papir de la seva biblioteca.
Durant la Edat Mitjana hi han exemples de marques de propietat en còdexs, que consistien en anotacions manuscrites.
Es a partir de la introducció de la impremta i el us de les tècniques de gravat quan podem parlar de ex-libris en el sentit que li donem actualment.. Van predominar en una primera etapa (del s. XV al XVIII) els de tipus heràldic i a partir del s. XVIII es van fer populars els d’al·legories, símbols o emblemes.
A finals del segle XIX i començaments del XX, els ex-libris van conèixer un gran ressorgiment propiciat pel Modernisme.
I ara, en els inicis del s. XXI ens trobem amb que internet ha propiciat una revisió dels ex-libris clàssics amb la creació per part de José Manzano dels ex-webis.

MÚSICA SIMÈTRICA

Visitant els blogs de Homero i Tam Tam he descobert una nova manera de fer música.
S'anomena "música simètrica" o també "palindròmica".
Son cançons que sonen exactament iguals si s'escolten a l'inrevés.
El seu autor és fa dir Mark Skram i tenen títols igualment palindròmics: "Neil: an Alien", "Hannah", "Liar Trail", etc.

Bach, Mozart i d'altres ja ho havien descobert fa molt, molt de temps...

PLANETA

Just quan acabo d'aterrar de passar uns dies en un altre mon, la Dietrich em fa arribar notícies d'un altre planeta...

RITUALS

Hi ha moltes persones que creuen que la vida és massa curta i intenten aturar el temps com sigui, incapaços d'adonar-se que és una partida perduda des de el començament.

N'hi ha d'altres, com en Diego Golberg, que en tenen prou amb atrapar dins d'una imatge intants d'aquest temps que se'ls escapa...

PRIMAVERA

L’aire fa olor de primavera, al taronger li han sortit flors noves…

HUMANS


Si els humans tinguessin les mans com els ximpanzés, mai haurien pogut fabricar eines, ni esquarterar animals, ni inventar el foc, ni aprendre a escriure. Això és el que en Frank R. Wilson en explica al seu llibre La mano, editat per Tusquets.

Ell creu que tots aquests avenços claus en la evolució de la humanitat han estat possibles gràcies a aquesta sofisticada obra de enginyeria, formada por mes de 25 ossos, capaç de agafar amb força i de fer la pinça amb els dits però també de fer una carícia o de transmetre a la resta del cos el plaer de tocar una pell estimada...

BIBLIOCAUST

Les guerres comporten la desgràcia de qui les pateixen però també la destrucció de milers de documents que desapareixen sense deixar rastre.

Fernando Báez ens intenta explicar en el seu llibre "Historia universal de la destrucción de los libros: de las tablillas sumerias a la guerra de Irak", quines poden ser les raons dels destructors dels llibres. Com per exemple: abolir la memòria colectiva.

Ja ho va dir Henrich Heine: "On es cremen els llibres, acaben per cremar els homes"

DONES

Poden treballar fora i dins de casa, estimar, ajudar i tenir cura de les seves famílies i els seus amics, els pot agradar escoltar música, llegir, passejar, fer escalada, nedar, anar amb bicicleta, conduir cotxes, avions, trens o helicòpters, escriure un llibre o trobar una cura per les malalties més malignes…
Poden ser rosses, morenes, pèl-roges, amb cabell curt, llarg, de pell clara o fosca, simpàtiques, tímides, xerraires, primes, grasses, baixes, altes, elegants o vestir d’esport...
Poden somiar, tenir il·lusions, desitjar una vida millor o voler quedar-se amb la que tenen...
Poden ser el que vulguin ser...

MOLESKINE

A simple cop d’ull pot semblar una llibreta normal i corrent, fins hi tot senzilla.
Però no és així. Quan anomenes una Moleskine sempre hi ha algú que n’ha sentit a parlar.
Serveixen per apuntar-hi pensaments, fer-hi dibuixos, descriure paisatges, explicar anècdotes de viatges. Son còmodes de portar, tenen una goma per mantenir-la tancada, una butxaca interior per guardar papers, una cinta per marcar les pàgines, caben a qualsevol butxaca i no s’espatllen fàcilment...

No sé que és però alguna cosa diferent deuen de tenir quan els qui les proven ja no poden tornar a fer servir cap altre.
I si no que els preguntin a Van Gogh, Chatwin, Hemingway, Matisse, Luis Sepúlveda, Céline i Javier Marias, entre altres.

LLIBRES FOTOGÈNICS


"La meva atracció pels llibres no tenia tant a veure amb la seva raresa o el seu preciosisme, com amb el meu desig de trobar-hi les històries que havia d’explicar. La finalitat del meu treball és fer fotografies d’aquelles narracions imaginàries. Un dels plaers més grans que m’ha proporcionat aquest treball ha estat esmerçar molt de temps a mirar, abraçar, olorar i llegir moltíssims llibres: grossos, alts, pomposos, modestos, divertits, tristos, orgullosos, injuriosos i radiants. Naturalment, a més d’aquests, n’hi ha molts més que esperen ser trobats, per qui sigui! Per a mi, la màgia d’aquests objectes és alguna cosa que se situa entre la fotografia d’un llibre i el llibre en ell mateix; de vegades he viscut la meravellosa experiència d’arribar a la certesa que els llibres contenen tot el material de la vida, tot allò que cap entre la A i la Z."

El que diu això és Abelardo Morell i fins al dia 3 de març es poden veure les seves fotografies al Palau de la Virreina.

Per que els llibres a part de ser uns bons companys en el viatge de la vida també poden ser molt fotogènics...

LA BIBLIOTECA INVISIBLE

Des de fa uns quants anys, tinc un quadern on vaig apuntant els llibres o les pel·lícules on apareixen biblioteques o bibliotecaris.
No m’importa que siguin ficticis o reals i ja en tinc un bon nombre.
També m’agrada apuntar-hi els llibres que surten citats a d’altres llibres però que no han estat mai escrits.
Encara que en això hi ha qui m’ha passat al davant...

CIVISME + BICICLETES



Està clar que hi ha molts ciclistes que respecten
les normes però també n’hi ha que es creuen amb
tots els drets i cap deure. Son els que envaeixen les
voreres, es salten semàfors i no respecten als vianants ni
tenen assegurança.
Bicicletes per la ciutat, és clar, però sobretot amb civisme.

LA PRIMERA FRASE

"Va néixer amb el do del riure i el convenciment de que el mon estava boig."

Aquesta és la primera frase del llibre "Scaramouche" de Raphael Sabatini i la he trobat aqui...

EL SOMRIURE DE LA LLUNA


Ahir em van dir que la lluna sabia riure i que el seu somriure
semblava el del gat de Cheshire.
I vaig mirar cap al cel, i em vaig deixar contagiar per la lluna...

Bon cap de setmana!

NEU


Ja fa dies que els homes (i les dones) del temps ens ho deien.
Però jo no m'ho acabava de creure...



Bon cap de setmana!

TERÀPIES ALTERNATIVES






Hi ha petons de mel, de xocolata, de maduixa,
de mil sabors i colors.
Petons d'amor, amistat, de desig. Petons de cinèma.
Petonets curts i petons llargs. Poden ser robats o tirats al vent. Donats a la mà o fets a la galta.
Poden suaus, forts, intensos, dolços; Fins hi tot, n'hi ha que et poden fer volar...
I ara, a més a més, et curen de la depressió...

SOMRIURE ÉS GRATIS!


No és cap secret que riure aixeca els ànims. I cada cop es confirma més que millora l’estat físic del cos humà.
Existeixen estudis que demostren que riure relaxa els muscles tensos, redueix la producció de les hormones que causen l’estrès, baixa la pressió de la sang, ajuda a incrementar la absorció de oxigen en sang i crema calories donat que mobilitzem uns 400 músculs del cos.
Alguns investigadors creuen que riure 100 cops es equivalent a fer un exercici aeròbic durant 10 minuts en una maquina de rems o a 15 minuts de bicicleta...

I jo que em volia apuntar a un gimnàs!

BIBLIOTEQUES


Que s'obri una nova biblioteca sempre és una bona notícia i si a sobre son dos, encara més...

Bon cap de setmana a tothom!

LLADRES...

Lladre

[s. XIV; del ll. latro, -onis 'guàrdia de corps, mercenari; lladre, bandit', a partir del nominatiu, diferentment de lladró, que prové de l'acusatiu; un dels pocs mots que en cat. ant. conservaren doble forma, per al cas recte i el cas oblic]


N'hi ha que d'aquesta professió n'han fet tot un art...