FELIÇ ANY NOU! 

Aquest Nadal m’agafa’t per sorpresa, ha arribat desprès d’una tardor que ha desaparegut integrament del meu calendari sense adonar-me’n.

Ha arribat carregat de llums als carrers, de fred, de botigues plenes de gent, de cançonetes i cartells que t’obliguen a sentir-te feliç per no semblar un bitxo rar, de regals que tinc que espavilar-me per comprar, de dinars, sopars, berenars, de postaletes plenes de bons desitjos...

Aquest Nadal se m’ha tirat a sobre...





 

MIG PLE MIG BUIT          




Aquesta setmana pot tenir dos divendres. O dos dilluns.
Tot depèn de com es miri...

Al final, ens quedarem sense teatres. Només quedaran hotels.

(Ho va dir en Pere Brunet (Joel Joan) ahir per la nit a Porca Misèria)

Per fi, l’he trobat! El sofà ideal per llegir...

Còmode no se si ho serà però pràctic a l’hora de tenir aprop les teves lectures preferides segur que si...

Bon cap de setmana!

 

Com algú pot pensar que les bibliotecàries som avorrides?           



* Ahir algú em va dir que les bibliotecàries eren avorrides i poc interessants.

Avui és divendres?   SIIIIIII!!!!!


Bon cap de setmana!

               


HALLOWEEN O CASTANYADA?

     UNIVERS           


En un univers infinit cada punt pot ser el seu centre...




 

PUZZLE


A vegades tinc la sensació de que la meva vida és com un puzzle en blanc.

I encara que tinc totes les peçes per resoldre'l, no sé com fer-ho ni per on començar...

FRONT D'ALLIBERAMENT

Jo pensava que l’unica que alliberava nans de jardí era la dolça Ameliè Poulain però es veu que no, que n’hi ha altres a qui també els agrada fer-ho...

AMOR 

M'estima... no m'estima... m'estima... no m'estima... m'estima...

DISSENY

Que els llibres es creen per que algú els llegeixi esta clar (encara que n’hi hagi que no els llegeix mai ningú) però sempre hi ha qui vol anar més lluny...

LITERATURA

Els de Canal do Livro de Brasil han aconseguit que la literatura es posi en moviment.
T'hi apuntes?

EL CODI DA VINCI

El Codi da Vinci em va semblar un llibre sense gaire interès, amb uns personatges poc consistents i un argument que intentava ser interessant sense aconseguir-ho a més de voler tenir un ritme trepidant que cansava només de llegir-lo.
Em va decebre molt.
No obstant, s’ha de reconèixer que Dan Brown amb el seu llibre ha aconseguit interessar a molta gent, molts fans arreu del món el segueixen incondicionalment i de pas, ha incrementat d’una manera més que sobrada la seva fortuna personal.
I això si que em dona enveja, creieu-me.
Ja me’n adono de que em veureu com una vulgar materialista per que vosaltres sou més espirituals però que voleu que us digui, la pela és la pela.
Per si de cas, ja estic fent els meus pinitos, a veure si em surt una novel·la com la del Sr. Brown i em retiro del mundanal ruido...

LLIBRES RARS


Per als qui llegir és un plaer, ho sol ser a qualsevol lloc i hora.
Jo no tinc massa manies a l’hora de triar el lloc, us ho ben asseguro.
Només em cal que el llibre em sigui interessant, que hi hagi prou llum per veure bé les lletres i tenir un mínim de comoditat.
Potser si que hi ha qui acostuma a fer-ho al seu sofà preferit i amb una llum especial o qui li agrada llegir a l’aire lliure, assegut en un banc d’un parc o a la gespa d’un jardí, etc.
A molts també ens agrada llegir al llit i deu ser per això que hi ha qui inventa maneres de fer-nos la lectura més còmode.

COSES NECESSARIES


Tots tenim coses necessàries. Són coses sense les quals estem segurs que no podríem viure. Objectes de totes classes, formes i colors que tenim des de fa molts anys i que guardem per que en el fons tenim por de que si no ho fem, perdrem part el nostre passat.
Altres són coses noves. Coses que veiem en una revista o pel carrer o per la televisió. Coses que, de cop i volta, desitgem per que ens son necessàries i que no parem fins aconseguir-les. Coses que un cop aconseguides, en poc temps perdem l’interès per elles i queden en un calaix, oblidades.
Quines coses penseu que són absolutament necessàries?
Fa dies que provo de fent-ne un llistat i creieu-me, estic tenint greus problemes per trobar-ne una...

BIBLIOTECARIS

Molts es pregunten que fa exactament un bibliotecari/a a la seva feina, volen saber que fem a part de ordenar i endreçar llibres o mirar malament als usuaris que fan soroll.

Per Elisa Boland un bibliotecari és com una mena de guia:

Cómo referirme al perfil del bibliotecario. Pienso en un atento observador de toda la información que circula por el mundo, observador y cazador. Pienso en un bibliotecario o en una bibliotecaria lectores, que han descubierto los recorridos de la lectura que les revela el verdadero sentido de esta profesión.
Una bibliotecaria o bibliotecario que comprende que leer es conocer, es descubrirse a sí mismo, y aunque no lo explicite -no es necesario que lo haga- en algún lugar lo sabe y lo hace surgir para los otros; una cualidad, un conocimiento que se pone en juego cada vez que elige un libro para sí, cuando elige y selecciona para otros. Ellos saben, a veces sin formularlo en palabras, lo que cada libro podría ayudar a revelar en los lectores, asiduos o potenciales.

Penso que és una bona definició però el que no tinc tan clar és si aquesta senyora ens ha vist mai com uns super-herois...

VINIL


Fa uns dies em van preguntar de quin objecte del passat sentia més nostàlgia. I tot d'una, em van venir a la memòria els discs de vinil.
A mi ja em va tocar viure’ls de ple només uns pocs anys per que de seguida vaig veure la seva transició cap al CD però mai he pogut oblidar el só especial que tenien. Recordo que el pare els treia de la seva funda amb compte i ens posava els seus discs preferits per que els escoltéssim.
Ara han quedat gairebé a l’oblit. I dic gairebé per que mentre pels col·leccionistes son objecte de cobdícia i per molts, relíquies del passat que es guarden als prestatges mentre s’omplen de pols, per altres son objectes artístics a qui cal retre homenatge. Gent com Wharhol, Liechtenstein, Dalí o Miró, entre d'altres van pensar que les caràtules dels discs de vinil eren un bon lloc on deixar constància del seu treball.
I jo també ho crec però a més a més, per mi, sempre serán els qui van omplir de música moltes tardes de la meva infantesa.

ARTCAFE

Deia en Xavier Mas de Xaxàs en un article seu a La Vanguardia : "Bebemos mal café, amargo y astringente, y no nos quejamos. Camuflamos el sabor con leche, azúcar y licores. Pagamos un precio elevado por una taza. Roza los dos euros en ciertas cafeterías del centro de Barcelona y no es fácil encontrar un lugar donde cueste menos de un euro. No hay otro alimento tan básico y cotidiano, tan asociado a nuestro bienestar, que consumamos con tanto desprecio por su calidad."

I té tota la raó. Un bon café pot ser el final perfecte per un bon dinar, sopar o per acompanyar una xerrada amb amics. Hi ha llocs a Barcelona on demanar un café pot resultar una aventura per que no es sap que és el que et serviran.

És clar que servir un bon café també pot ser un art.

DONES


La dona serà realment igual al home el dia en que es designi a una dona incompetent per ocupar un lloc important. (Françoise Giroud)

Realment l'igualtat entre sexes està encara lluny de ser total però jo prefereixo ser dona...
I l'Esther Tusquets també...


* El quadre és de la Marisa Carrió.

LLEGIR


Llegeix els llibres bons primer; el més segur és que no arribis a llegir-los tots. Henry David Thoreau

Per mi, llegir és un dels més grans plaers que pot fruir l’ésser humà...

Què us sembla, llegim?

COL.LECCIONAR


Deia Susan Sontag que col·leccionar fotografia és col·leccionar el mon.
Hi ha gent que col·lecciona fotos dels seus actors preferits, n’hi ha que ho fan de la seva família, o de flors, o de paisatges, o d’objectes rars…
És un mon que traspassa les fronteres de la intimitat de cadascú i que actualment mou un munt de diners.
Jo col·lecciono fotografies de persones mentre llegeixen.
M’agrada veure la manera com estan pendents de la seva lectura, oblidant-se del que els rodeja...

I pels qui estiguin interessats en el tema, a la Fundació Foto Colectania aviat tenen previst fer el següent curs: "Curs d'aproximació práctica al col.leccionisme de fotografia"

EX-LIBRIS VERSUS EX-WEBIS


EX-LIBRIS

[expressió ll., 'dels llibres']

m 1 ART Vinyeta que serveix per a identificar el nom del propietari de la biblioteca a què pertany un llibre determinat.

2 GRÀF Motlle, generalment de boix, on hi ha gravat l'ex-libris per a estampar.

Sol citar-se com primer antecedent una placa de fang cuit esmaltada en color blau amb inscripcions jeroglífiques, conservada en el Museu Britànic de Londres, que va pertànyer al faraó egipci Amenofis III (s. XV a. C.) i que hauria estat utilitzada com a marca de propietat en els contenidors del rotllos de papir de la seva biblioteca.
Durant la Edat Mitjana hi han exemples de marques de propietat en còdexs, que consistien en anotacions manuscrites.
Es a partir de la introducció de la impremta i el us de les tècniques de gravat quan podem parlar de ex-libris en el sentit que li donem actualment.. Van predominar en una primera etapa (del s. XV al XVIII) els de tipus heràldic i a partir del s. XVIII es van fer populars els d’al·legories, símbols o emblemes.
A finals del segle XIX i començaments del XX, els ex-libris van conèixer un gran ressorgiment propiciat pel Modernisme.
I ara, en els inicis del s. XXI ens trobem amb que internet ha propiciat una revisió dels ex-libris clàssics amb la creació per part de José Manzano dels ex-webis.

MÚSICA SIMÈTRICA

Visitant els blogs de Homero i Tam Tam he descobert una nova manera de fer música.
S'anomena "música simètrica" o també "palindròmica".
Son cançons que sonen exactament iguals si s'escolten a l'inrevés.
El seu autor és fa dir Mark Skram i tenen títols igualment palindròmics: "Neil: an Alien", "Hannah", "Liar Trail", etc.

Bach, Mozart i d'altres ja ho havien descobert fa molt, molt de temps...

PLANETA

Just quan acabo d'aterrar de passar uns dies en un altre mon, la Dietrich em fa arribar notícies d'un altre planeta...

RITUALS

Hi ha moltes persones que creuen que la vida és massa curta i intenten aturar el temps com sigui, incapaços d'adonar-se que és una partida perduda des de el començament.

N'hi ha d'altres, com en Diego Golberg, que en tenen prou amb atrapar dins d'una imatge intants d'aquest temps que se'ls escapa...

PRIMAVERA

L’aire fa olor de primavera, al taronger li han sortit flors noves…

HUMANS


Si els humans tinguessin les mans com els ximpanzés, mai haurien pogut fabricar eines, ni esquarterar animals, ni inventar el foc, ni aprendre a escriure. Això és el que en Frank R. Wilson en explica al seu llibre La mano, editat per Tusquets.

Ell creu que tots aquests avenços claus en la evolució de la humanitat han estat possibles gràcies a aquesta sofisticada obra de enginyeria, formada por mes de 25 ossos, capaç de agafar amb força i de fer la pinça amb els dits però també de fer una carícia o de transmetre a la resta del cos el plaer de tocar una pell estimada...

BIBLIOCAUST

Les guerres comporten la desgràcia de qui les pateixen però també la destrucció de milers de documents que desapareixen sense deixar rastre.

Fernando Báez ens intenta explicar en el seu llibre "Historia universal de la destrucción de los libros: de las tablillas sumerias a la guerra de Irak", quines poden ser les raons dels destructors dels llibres. Com per exemple: abolir la memòria colectiva.

Ja ho va dir Henrich Heine: "On es cremen els llibres, acaben per cremar els homes"

DONES

Poden treballar fora i dins de casa, estimar, ajudar i tenir cura de les seves famílies i els seus amics, els pot agradar escoltar música, llegir, passejar, fer escalada, nedar, anar amb bicicleta, conduir cotxes, avions, trens o helicòpters, escriure un llibre o trobar una cura per les malalties més malignes…
Poden ser rosses, morenes, pèl-roges, amb cabell curt, llarg, de pell clara o fosca, simpàtiques, tímides, xerraires, primes, grasses, baixes, altes, elegants o vestir d’esport...
Poden somiar, tenir il·lusions, desitjar una vida millor o voler quedar-se amb la que tenen...
Poden ser el que vulguin ser...

MOLESKINE

A simple cop d’ull pot semblar una llibreta normal i corrent, fins hi tot senzilla.
Però no és així. Quan anomenes una Moleskine sempre hi ha algú que n’ha sentit a parlar.
Serveixen per apuntar-hi pensaments, fer-hi dibuixos, descriure paisatges, explicar anècdotes de viatges. Son còmodes de portar, tenen una goma per mantenir-la tancada, una butxaca interior per guardar papers, una cinta per marcar les pàgines, caben a qualsevol butxaca i no s’espatllen fàcilment...

No sé que és però alguna cosa diferent deuen de tenir quan els qui les proven ja no poden tornar a fer servir cap altre.
I si no que els preguntin a Van Gogh, Chatwin, Hemingway, Matisse, Luis Sepúlveda, Céline i Javier Marias, entre altres.

LLIBRES FOTOGÈNICS


"La meva atracció pels llibres no tenia tant a veure amb la seva raresa o el seu preciosisme, com amb el meu desig de trobar-hi les històries que havia d’explicar. La finalitat del meu treball és fer fotografies d’aquelles narracions imaginàries. Un dels plaers més grans que m’ha proporcionat aquest treball ha estat esmerçar molt de temps a mirar, abraçar, olorar i llegir moltíssims llibres: grossos, alts, pomposos, modestos, divertits, tristos, orgullosos, injuriosos i radiants. Naturalment, a més d’aquests, n’hi ha molts més que esperen ser trobats, per qui sigui! Per a mi, la màgia d’aquests objectes és alguna cosa que se situa entre la fotografia d’un llibre i el llibre en ell mateix; de vegades he viscut la meravellosa experiència d’arribar a la certesa que els llibres contenen tot el material de la vida, tot allò que cap entre la A i la Z."

El que diu això és Abelardo Morell i fins al dia 3 de març es poden veure les seves fotografies al Palau de la Virreina.

Per que els llibres a part de ser uns bons companys en el viatge de la vida també poden ser molt fotogènics...

LA BIBLIOTECA INVISIBLE

Des de fa uns quants anys, tinc un quadern on vaig apuntant els llibres o les pel·lícules on apareixen biblioteques o bibliotecaris.
No m’importa que siguin ficticis o reals i ja en tinc un bon nombre.
També m’agrada apuntar-hi els llibres que surten citats a d’altres llibres però que no han estat mai escrits.
Encara que en això hi ha qui m’ha passat al davant...

CIVISME + BICICLETES



Està clar que hi ha molts ciclistes que respecten
les normes però també n’hi ha que es creuen amb
tots els drets i cap deure. Son els que envaeixen les
voreres, es salten semàfors i no respecten als vianants ni
tenen assegurança.
Bicicletes per la ciutat, és clar, però sobretot amb civisme.

LA PRIMERA FRASE

"Va néixer amb el do del riure i el convenciment de que el mon estava boig."

Aquesta és la primera frase del llibre "Scaramouche" de Raphael Sabatini i la he trobat aqui...

EL SOMRIURE DE LA LLUNA


Ahir em van dir que la lluna sabia riure i que el seu somriure
semblava el del gat de Cheshire.
I vaig mirar cap al cel, i em vaig deixar contagiar per la lluna...

Bon cap de setmana!

NEU


Ja fa dies que els homes (i les dones) del temps ens ho deien.
Però jo no m'ho acabava de creure...



Bon cap de setmana!

TERÀPIES ALTERNATIVES






Hi ha petons de mel, de xocolata, de maduixa,
de mil sabors i colors.
Petons d'amor, amistat, de desig. Petons de cinèma.
Petonets curts i petons llargs. Poden ser robats o tirats al vent. Donats a la mà o fets a la galta.
Poden suaus, forts, intensos, dolços; Fins hi tot, n'hi ha que et poden fer volar...
I ara, a més a més, et curen de la depressió...

SOMRIURE ÉS GRATIS!


No és cap secret que riure aixeca els ànims. I cada cop es confirma més que millora l’estat físic del cos humà.
Existeixen estudis que demostren que riure relaxa els muscles tensos, redueix la producció de les hormones que causen l’estrès, baixa la pressió de la sang, ajuda a incrementar la absorció de oxigen en sang i crema calories donat que mobilitzem uns 400 músculs del cos.
Alguns investigadors creuen que riure 100 cops es equivalent a fer un exercici aeròbic durant 10 minuts en una maquina de rems o a 15 minuts de bicicleta...

I jo que em volia apuntar a un gimnàs!

BIBLIOTEQUES


Que s'obri una nova biblioteca sempre és una bona notícia i si a sobre son dos, encara més...

Bon cap de setmana a tothom!

LLADRES...

Lladre

[s. XIV; del ll. latro, -onis 'guàrdia de corps, mercenari; lladre, bandit', a partir del nominatiu, diferentment de lladró, que prové de l'acusatiu; un dels pocs mots que en cat. ant. conservaren doble forma, per al cas recte i el cas oblic]


N'hi ha que d'aquesta professió n'han fet tot un art...

ELS CINC MALS HÀBITS (O MANIES)

Diguem-ne, va per tu... (n'hi ha moltes més però et vaig prometre que les reduiria a cinc)

1. Mossegar-me les ungles i les pells del voltant. Ja sé que a alguns els pot semblar una costum antihigiènica però us puc assegurar que estan molt apetitoses…
2. Llegir més d’un llibre alhora. De fet, en aquests moments son cinc i estic pensant en ampliar...
3. Quan m’agrada una cançó, puc escoltar-la en “repeat” hores i hores. Amb la desesperació que això pot causar entre els qui m’envolten, és clar.
4. Sóc incapaç de no contestar el telèfon quan sona. Encara que tingui que sortir de la dutxa corrent amb el perill que això comporta.
5. Li tinc mania a les males olors en general i a les d’all i suor en particular. He arribat a baixar-me d’un autobús o canviar-me de taula en un restaurant per aquesta causa.

Sóc fumadora passiva des de sempre. Primer el pare i els seus amics. Després els meus, les parelles, els companys de feina, etc.
A vegades m'he queixat, altres no. El que no he suportat mai és la mala educació i d'això n'he trobat tant a la banda dels fumadors com a la dels no fumadors. Ara a sobre hauré de suportar que una colla de puritans anti-tabac es dediquin a anar canviant el passat com han fet en aquesta imatge de l’ingenier anglès I.K. Brunel, un dels pioners del ferrocarril, on han fet desaparèixer el puro que llueix a la boca. La raó que dona l'editorial és que els professors i els bibliotecaris no comprem llibres destinats a públic adolescent si a la portada surt algú fumant. Em pregunto qui serà el proper personatge a qui li esborraran el cigar. Potser n’estem fent un gra massa?

Ho he provat uns quans cops.
De fet, ja fa molts dies que li donava voltes però no m'acabava de decidir.
Finalment avui he donat el pas.
Només espero que no sigui un pas enrera...