La deconstrucció de l'art...

Quan els tarongers estan tristos en compte de plorar llàgrimes, se'ls cauen les fulles...

Som el que mengem?

SANT TORNE'M-HI

DE VACANCES...

EVOLUCIÓ

Dels incunables als infumables...

El cor humà és com una casa a quatre vents: per tres hi dóna ara el sol, ara l’ombra, però el quart està reservat a l’ombra exclusivament...

Víctor Català (Caterina Albert)

TOUR DE FORCE

La informació és poder o el poder el té la força?

Aquest estiu tindrem la resposta...

ONANISME GRÀFIC

No hi ha res com estimar-se a un mateix...

FASTBOOK

Un BigBook, si us plau?

BICIA'T

Què et costa?

ELECCIONS

Quan tothom guanya, aleshores qui perd?

LLIBRES

Maleïts, oblidats, nocturns...

DONES

Etcètera...

LA VIE EN ROSE?

Els llibres i els pètals poden ser també de color taronja...

SABIDURIA CLÀSSICA

"Són mals temps aquests. Els fills han deixat d'obeir els pares i tothom escriu llibres".

Marc Tul·li Ciceró 106-43 AC

Pel que es veu només han passat els anys per que canviar, no es veu que les coses hagin canviat gaire.

I si no, fixeu-vos bé amb els llibres que es vendrán més el proper Sant Jordi...

CARRETERA I MANTA


En aquests temps en que tot son presses i per anar d’un lloc a l’altre sembla que ja no podem prescindir de l’avió, encara hi ha gent que prefereix agafar el cotxe i fer ruta tranquil·lament. Viatjar sense pressa, parar on et ve de gust, veure pobles que mai hauries conegut o no perdre el temps en un aeroport poden ser forts al·licients a l’hora de triar com fer un viatge.
Si res mes no, a mi m’ho sembla i pel que es veu al senyors de Google Maps també.
Viatjar per carretera de Barcelona a New York segur que és una delícia.
El que no tinc tant clar, veient el pas 39 de la ruta, és de que em servirà la manta...

Si cada cop que t’acomiades ho fas com el dissabte, em podria passar la vida dient-te adéu...

Gràcies per tot i fins aviat...

LECTORS AL PARADIS


Hi ha poques coses que m’agradin tant com llegir. I una d’elles és anar de llibreries. M’agrada viure rodejada de llibres i acostumo a entrar a les llibreries per deixar passar el temps mirant (i tocant) els que m’agradaria tenir, i que molts cops acabo comprant.
És una activitat que no em cansa i si la puc fer mentre passejo per un lloc encantador i tranquil que tingui una bona oferta gastronòmica, encara m’agrada més.
I suposo que no sóc l’única a qui aquesta combinació de factors la fan feliç per que si no, no es crearien petits paradisos com aquest o aquest o aquest, etc.

Què passa quan la Lluna i el Sol juguen a amagar?

Doncs això...

L'INVENT PERFECTE

Matías Néspolo: ¿Y el libro corre peligro?

Alberto Manguel: Perdurará porque es un invento perfecto. El libro permite una verdadera interacción. La oposición con las nuevas tecnologías es falso. De hecho, la pantalla del ordenador y la palm copian tecnologías anteriores al codex, como el rollo de papiro y la tabla de arcilla.

(Extret de l'entrevista que li fan a Alberto Manguel al diari ADN)

SANT VALENTI  

Avui és un dia per estar enamorat, i si no ho estàs, per buscar-te parella i fer-l’hi un bon regal, o això és el que venen a dir tots aquests anuncis cursis que omplen els aparadors dels Grans Magatzems...
Jo sempre he pensat que és millor estar enamorat sempre i no només un dia assenyalat, per que estimar i que t’estimin és el millor que li pot passar a una persona però és veu que no, que no n’hi ha prou amb estimar molt i cada dia.
A més, s’ha de celebrar amb un dia concret al calendari.
I això m’ha fet rumiar en aquesta moda, cada dia més estesa, de celebrar dies mundials de qualsevol cosa. I buscant, he trobat que hi ha gent que s’ho pren molt seriosament això d’assenyalar dies al calendari. He trobat que el dia 21 de febrer és el Dia del Idioma Matern, el 17 de maig el Dia de les Telecomunicacions o el dia 11 de juliol el Dia de la Població, per posar un exemple.
Tots ells m’han semblat, en general, dies importants a remarcar i a tenir en compte en el calendari.
El que em fa més por, és que s’agafi el costum de marcar dies a dit, amb qualsevol excusa i sense criteri, i al final ens trobem celebrant el Dia Internacional del Calçot o el Dia Mundial de les Rosses que Porten Tanga...
Suposo que només és qüestió de temps i de que els Grans Magatzems ho portin a la pràctica...

Oh, benvinguts, passeu, passeu...

NON HO L'ETÀ?

Qualsevol edat és bona. I si no, pregunteu-li a la María Amelia...

No he conegut l’obra de Ryszard Kapuściński fins fa molt poc.

Me’l van recomanar i la veritat és que el primer llibre que vaig llegir, “Viatges amb Heròdot”, em va enganxar des de la primera plana.

Kapuściński ha estat descrit per alguns experts en la seva obra com un gran humanista, un mestre indiscutible del periodisme.

Per mi va ser un descobriment total. És honest i sincer amb el que ens diu a través dels seus escrits, plens d’anècdotes i descripcions fidels que t’ajuden a situar-te, fets amb un llenguatge senzill que descriu les coses des de el seu punt de vista personal però sempre conscient de que aquella només és la seva opinió i que al món hi poden conviure moltes opinions que són igualment vàlides i que s’han de respectar.

Com Heròdot, sempre estava interessat per les coses que desconeixia, per la gent anònima que te tant a dir molts cops, disposat a escoltar i a donar-li una oportunitat a qualsevol cosa nova que se li plantegés.

Viatjava sol amb la única companyia del llibre de Heròdot, fidel company, que li va regalar la seva cap abans del primer viatge i que sempre l’acompanyava per tot arreu.

En una entrevista que li van fer no fa massa temps va dir: La meva vida ha estat un creuar constant de fronteres, tant físiques com metafísiques. Aquest és per mi el veritable sentit de la vida.

El passat dimarts va creuar la seva última frontera.

I estic segura de que sigui on sigui, s’ho mira tot amb els ulls ben oberts, sense dissimular la seva curiositat i sense deixar de prendre notes a ma, com Heròdot.



 

HAPPY BIRTHDAY


No se si va ser per l’enveja de veure com sortien blogs interessants de sota les pedres o el pensar que crear un blog era una cosa fàcil.

Em vaig equivocar.

Bé, no del tot per que fer el blog va ser força fàcil però els problemes van venir desprès, quan va tocar mantenir-lo.

Jo tenia ganes de fer-lo interessant, volia parlar dels llibres que llegeixo, de les pel•lícules que veig, de les òperes que m’agraden, etc.

Volia que fos com els blogs que m’agraden, els que llegeixo cada mati només encendre l’ordinador.

No ha pogut ser.

Dia rere dia m’he trobat que totes les bones idees se m’esborraven només posar-me davant de la pantalla. I no és que les muses m’hagin abandonat, no. És que ni tan sols han passat pel Jardí.

De totes maneres, puc dir que ha estat una experiència bona i que penso continuar cuidant el Jardí (a veure si algun dia volen venir les muses).

De moment però he pensat en agafar-me unes mini-vacances i me’n vaig uns dies a un lloc ben divertit.



Fins ara...





 

FELIÇ ANY NOU! 

Aquest Nadal m’agafa’t per sorpresa, ha arribat desprès d’una tardor que ha desaparegut integrament del meu calendari sense adonar-me’n.

Ha arribat carregat de llums als carrers, de fred, de botigues plenes de gent, de cançonetes i cartells que t’obliguen a sentir-te feliç per no semblar un bitxo rar, de regals que tinc que espavilar-me per comprar, de dinars, sopars, berenars, de postaletes plenes de bons desitjos...

Aquest Nadal se m’ha tirat a sobre...





 

MIG PLE MIG BUIT          




Aquesta setmana pot tenir dos divendres. O dos dilluns.
Tot depèn de com es miri...

Al final, ens quedarem sense teatres. Només quedaran hotels.

(Ho va dir en Pere Brunet (Joel Joan) ahir per la nit a Porca Misèria)

Per fi, l’he trobat! El sofà ideal per llegir...

Còmode no se si ho serà però pràctic a l’hora de tenir aprop les teves lectures preferides segur que si...

Bon cap de setmana!

 

Com algú pot pensar que les bibliotecàries som avorrides?           



* Ahir algú em va dir que les bibliotecàries eren avorrides i poc interessants.

Avui és divendres?   SIIIIIII!!!!!


Bon cap de setmana!

               


HALLOWEEN O CASTANYADA?

     UNIVERS           


En un univers infinit cada punt pot ser el seu centre...




 

PUZZLE


A vegades tinc la sensació de que la meva vida és com un puzzle en blanc.

I encara que tinc totes les peçes per resoldre'l, no sé com fer-ho ni per on començar...

FRONT D'ALLIBERAMENT

Jo pensava que l’unica que alliberava nans de jardí era la dolça Ameliè Poulain però es veu que no, que n’hi ha altres a qui també els agrada fer-ho...

AMOR 

M'estima... no m'estima... m'estima... no m'estima... m'estima...

DISSENY

Que els llibres es creen per que algú els llegeixi esta clar (encara que n’hi hagi que no els llegeix mai ningú) però sempre hi ha qui vol anar més lluny...

LITERATURA

Els de Canal do Livro de Brasil han aconseguit que la literatura es posi en moviment.
T'hi apuntes?

EL CODI DA VINCI

El Codi da Vinci em va semblar un llibre sense gaire interès, amb uns personatges poc consistents i un argument que intentava ser interessant sense aconseguir-ho a més de voler tenir un ritme trepidant que cansava només de llegir-lo.
Em va decebre molt.
No obstant, s’ha de reconèixer que Dan Brown amb el seu llibre ha aconseguit interessar a molta gent, molts fans arreu del món el segueixen incondicionalment i de pas, ha incrementat d’una manera més que sobrada la seva fortuna personal.
I això si que em dona enveja, creieu-me.
Ja me’n adono de que em veureu com una vulgar materialista per que vosaltres sou més espirituals però que voleu que us digui, la pela és la pela.
Per si de cas, ja estic fent els meus pinitos, a veure si em surt una novel·la com la del Sr. Brown i em retiro del mundanal ruido...

LLIBRES RARS


Per als qui llegir és un plaer, ho sol ser a qualsevol lloc i hora.
Jo no tinc massa manies a l’hora de triar el lloc, us ho ben asseguro.
Només em cal que el llibre em sigui interessant, que hi hagi prou llum per veure bé les lletres i tenir un mínim de comoditat.
Potser si que hi ha qui acostuma a fer-ho al seu sofà preferit i amb una llum especial o qui li agrada llegir a l’aire lliure, assegut en un banc d’un parc o a la gespa d’un jardí, etc.
A molts també ens agrada llegir al llit i deu ser per això que hi ha qui inventa maneres de fer-nos la lectura més còmode.

COSES NECESSARIES


Tots tenim coses necessàries. Són coses sense les quals estem segurs que no podríem viure. Objectes de totes classes, formes i colors que tenim des de fa molts anys i que guardem per que en el fons tenim por de que si no ho fem, perdrem part el nostre passat.
Altres són coses noves. Coses que veiem en una revista o pel carrer o per la televisió. Coses que, de cop i volta, desitgem per que ens son necessàries i que no parem fins aconseguir-les. Coses que un cop aconseguides, en poc temps perdem l’interès per elles i queden en un calaix, oblidades.
Quines coses penseu que són absolutament necessàries?
Fa dies que provo de fent-ne un llistat i creieu-me, estic tenint greus problemes per trobar-ne una...

BIBLIOTECARIS

Molts es pregunten que fa exactament un bibliotecari/a a la seva feina, volen saber que fem a part de ordenar i endreçar llibres o mirar malament als usuaris que fan soroll.

Per Elisa Boland un bibliotecari és com una mena de guia:

Cómo referirme al perfil del bibliotecario. Pienso en un atento observador de toda la información que circula por el mundo, observador y cazador. Pienso en un bibliotecario o en una bibliotecaria lectores, que han descubierto los recorridos de la lectura que les revela el verdadero sentido de esta profesión.
Una bibliotecaria o bibliotecario que comprende que leer es conocer, es descubrirse a sí mismo, y aunque no lo explicite -no es necesario que lo haga- en algún lugar lo sabe y lo hace surgir para los otros; una cualidad, un conocimiento que se pone en juego cada vez que elige un libro para sí, cuando elige y selecciona para otros. Ellos saben, a veces sin formularlo en palabras, lo que cada libro podría ayudar a revelar en los lectores, asiduos o potenciales.

Penso que és una bona definició però el que no tinc tan clar és si aquesta senyora ens ha vist mai com uns super-herois...

VINIL


Fa uns dies em van preguntar de quin objecte del passat sentia més nostàlgia. I tot d'una, em van venir a la memòria els discs de vinil.
A mi ja em va tocar viure’ls de ple només uns pocs anys per que de seguida vaig veure la seva transició cap al CD però mai he pogut oblidar el só especial que tenien. Recordo que el pare els treia de la seva funda amb compte i ens posava els seus discs preferits per que els escoltéssim.
Ara han quedat gairebé a l’oblit. I dic gairebé per que mentre pels col·leccionistes son objecte de cobdícia i per molts, relíquies del passat que es guarden als prestatges mentre s’omplen de pols, per altres son objectes artístics a qui cal retre homenatge. Gent com Wharhol, Liechtenstein, Dalí o Miró, entre d'altres van pensar que les caràtules dels discs de vinil eren un bon lloc on deixar constància del seu treball.
I jo també ho crec però a més a més, per mi, sempre serán els qui van omplir de música moltes tardes de la meva infantesa.

ARTCAFE

Deia en Xavier Mas de Xaxàs en un article seu a La Vanguardia : "Bebemos mal café, amargo y astringente, y no nos quejamos. Camuflamos el sabor con leche, azúcar y licores. Pagamos un precio elevado por una taza. Roza los dos euros en ciertas cafeterías del centro de Barcelona y no es fácil encontrar un lugar donde cueste menos de un euro. No hay otro alimento tan básico y cotidiano, tan asociado a nuestro bienestar, que consumamos con tanto desprecio por su calidad."

I té tota la raó. Un bon café pot ser el final perfecte per un bon dinar, sopar o per acompanyar una xerrada amb amics. Hi ha llocs a Barcelona on demanar un café pot resultar una aventura per que no es sap que és el que et serviran.

És clar que servir un bon café també pot ser un art.

DONES


La dona serà realment igual al home el dia en que es designi a una dona incompetent per ocupar un lloc important. (Françoise Giroud)

Realment l'igualtat entre sexes està encara lluny de ser total però jo prefereixo ser dona...
I l'Esther Tusquets també...


* El quadre és de la Marisa Carrió.

LLEGIR


Llegeix els llibres bons primer; el més segur és que no arribis a llegir-los tots. Henry David Thoreau

Per mi, llegir és un dels més grans plaers que pot fruir l’ésser humà...

Què us sembla, llegim?

COL.LECCIONAR


Deia Susan Sontag que col·leccionar fotografia és col·leccionar el mon.
Hi ha gent que col·lecciona fotos dels seus actors preferits, n’hi ha que ho fan de la seva família, o de flors, o de paisatges, o d’objectes rars…
És un mon que traspassa les fronteres de la intimitat de cadascú i que actualment mou un munt de diners.
Jo col·lecciono fotografies de persones mentre llegeixen.
M’agrada veure la manera com estan pendents de la seva lectura, oblidant-se del que els rodeja...

I pels qui estiguin interessats en el tema, a la Fundació Foto Colectania aviat tenen previst fer el següent curs: "Curs d'aproximació práctica al col.leccionisme de fotografia"

EX-LIBRIS VERSUS EX-WEBIS


EX-LIBRIS

[expressió ll., 'dels llibres']

m 1 ART Vinyeta que serveix per a identificar el nom del propietari de la biblioteca a què pertany un llibre determinat.

2 GRÀF Motlle, generalment de boix, on hi ha gravat l'ex-libris per a estampar.

Sol citar-se com primer antecedent una placa de fang cuit esmaltada en color blau amb inscripcions jeroglífiques, conservada en el Museu Britànic de Londres, que va pertànyer al faraó egipci Amenofis III (s. XV a. C.) i que hauria estat utilitzada com a marca de propietat en els contenidors del rotllos de papir de la seva biblioteca.
Durant la Edat Mitjana hi han exemples de marques de propietat en còdexs, que consistien en anotacions manuscrites.
Es a partir de la introducció de la impremta i el us de les tècniques de gravat quan podem parlar de ex-libris en el sentit que li donem actualment.. Van predominar en una primera etapa (del s. XV al XVIII) els de tipus heràldic i a partir del s. XVIII es van fer populars els d’al·legories, símbols o emblemes.
A finals del segle XIX i començaments del XX, els ex-libris van conèixer un gran ressorgiment propiciat pel Modernisme.
I ara, en els inicis del s. XXI ens trobem amb que internet ha propiciat una revisió dels ex-libris clàssics amb la creació per part de José Manzano dels ex-webis.

MÚSICA SIMÈTRICA

Visitant els blogs de Homero i Tam Tam he descobert una nova manera de fer música.
S'anomena "música simètrica" o també "palindròmica".
Son cançons que sonen exactament iguals si s'escolten a l'inrevés.
El seu autor és fa dir Mark Skram i tenen títols igualment palindròmics: "Neil: an Alien", "Hannah", "Liar Trail", etc.

Bach, Mozart i d'altres ja ho havien descobert fa molt, molt de temps...

PLANETA

Just quan acabo d'aterrar de passar uns dies en un altre mon, la Dietrich em fa arribar notícies d'un altre planeta...

RITUALS

Hi ha moltes persones que creuen que la vida és massa curta i intenten aturar el temps com sigui, incapaços d'adonar-se que és una partida perduda des de el començament.

N'hi ha d'altres, com en Diego Golberg, que en tenen prou amb atrapar dins d'una imatge intants d'aquest temps que se'ls escapa...

PRIMAVERA

L’aire fa olor de primavera, al taronger li han sortit flors noves…

HUMANS


Si els humans tinguessin les mans com els ximpanzés, mai haurien pogut fabricar eines, ni esquarterar animals, ni inventar el foc, ni aprendre a escriure. Això és el que en Frank R. Wilson en explica al seu llibre La mano, editat per Tusquets.

Ell creu que tots aquests avenços claus en la evolució de la humanitat han estat possibles gràcies a aquesta sofisticada obra de enginyeria, formada por mes de 25 ossos, capaç de agafar amb força i de fer la pinça amb els dits però també de fer una carícia o de transmetre a la resta del cos el plaer de tocar una pell estimada...

BIBLIOCAUST

Les guerres comporten la desgràcia de qui les pateixen però també la destrucció de milers de documents que desapareixen sense deixar rastre.

Fernando Báez ens intenta explicar en el seu llibre "Historia universal de la destrucción de los libros: de las tablillas sumerias a la guerra de Irak", quines poden ser les raons dels destructors dels llibres. Com per exemple: abolir la memòria colectiva.

Ja ho va dir Henrich Heine: "On es cremen els llibres, acaben per cremar els homes"

DONES

Poden treballar fora i dins de casa, estimar, ajudar i tenir cura de les seves famílies i els seus amics, els pot agradar escoltar música, llegir, passejar, fer escalada, nedar, anar amb bicicleta, conduir cotxes, avions, trens o helicòpters, escriure un llibre o trobar una cura per les malalties més malignes…
Poden ser rosses, morenes, pèl-roges, amb cabell curt, llarg, de pell clara o fosca, simpàtiques, tímides, xerraires, primes, grasses, baixes, altes, elegants o vestir d’esport...
Poden somiar, tenir il·lusions, desitjar una vida millor o voler quedar-se amb la que tenen...
Poden ser el que vulguin ser...

MOLESKINE

A simple cop d’ull pot semblar una llibreta normal i corrent, fins hi tot senzilla.
Però no és així. Quan anomenes una Moleskine sempre hi ha algú que n’ha sentit a parlar.
Serveixen per apuntar-hi pensaments, fer-hi dibuixos, descriure paisatges, explicar anècdotes de viatges. Son còmodes de portar, tenen una goma per mantenir-la tancada, una butxaca interior per guardar papers, una cinta per marcar les pàgines, caben a qualsevol butxaca i no s’espatllen fàcilment...

No sé que és però alguna cosa diferent deuen de tenir quan els qui les proven ja no poden tornar a fer servir cap altre.
I si no que els preguntin a Van Gogh, Chatwin, Hemingway, Matisse, Luis Sepúlveda, Céline i Javier Marias, entre altres.

LLIBRES FOTOGÈNICS


"La meva atracció pels llibres no tenia tant a veure amb la seva raresa o el seu preciosisme, com amb el meu desig de trobar-hi les històries que havia d’explicar. La finalitat del meu treball és fer fotografies d’aquelles narracions imaginàries. Un dels plaers més grans que m’ha proporcionat aquest treball ha estat esmerçar molt de temps a mirar, abraçar, olorar i llegir moltíssims llibres: grossos, alts, pomposos, modestos, divertits, tristos, orgullosos, injuriosos i radiants. Naturalment, a més d’aquests, n’hi ha molts més que esperen ser trobats, per qui sigui! Per a mi, la màgia d’aquests objectes és alguna cosa que se situa entre la fotografia d’un llibre i el llibre en ell mateix; de vegades he viscut la meravellosa experiència d’arribar a la certesa que els llibres contenen tot el material de la vida, tot allò que cap entre la A i la Z."

El que diu això és Abelardo Morell i fins al dia 3 de març es poden veure les seves fotografies al Palau de la Virreina.

Per que els llibres a part de ser uns bons companys en el viatge de la vida també poden ser molt fotogènics...